Merkel s'hi posa bé
Els creditors estan oberts a reestructurar el deute grec a canvi dels 12.000 milions en reformes que promet Tsipras
La troica avalua avui la proposta feta per Syriza
Fins i tot Angela Merkel i Wolfgang Schäuble s'hi posen bé. L'ala dura de l'euro va allargar ahir la mà al govern de Syriza, després de les moltes concessions que està fent a canvi d'un tercer rescat que eviti el Grexit. La troica avaluarà avui el pla de reformes que Alexis Tsipras ha enviat a Brussel·les i que està valorat en 12.000 milions d'euros, 4.000 més dels que oferia abans que el no guanyés el referèndum i que l'asfixiés el corralito. Però el canvi de to del govern alemany fa pensar que l'acord és a prop: la cancellera i el seu ministre de Finances s'obren ara a negociar una reestructuració del deute hel·lè, no una quitança però sí una (altra) extensió dels terminis i una rebaixa dels interessos.
Brussel·les ja ha guardat al calaix el seu pla B, la sortida de l'euro amb què fins fa poques hores amenaçava els grecs. Precisament un dels que, fins ara, eren més inflexibles amb Tsipras, Donald Tusk, el president del Consell Europeu, va demanar ahir als creditors que també cedeixin i responguin a la “proposta realista” del govern hel·lè amb una oferta per “fer el deute sostenible”. “Només així aconseguirem el win-win”, va advertir. Merkel descarta una “quitança clàssica”, però obre la porta a “allargar els venciments i a ajornar l'amortització dels préstecs”. I Schäuble dóna la raó a l'FMI, reconeixent que el deute hel·lè, del 180% del PIB, no és sostenible i que hi ha “poc marge” per resoldre-ho (i que digui “poc” en comptes de nein ja és un gran avenç, tractant-se de l'intransigent ministre de Finances alemany).
Barack Obama pressiona per evitar el Grexit amb una reestructuració, fins i tot telefonant a Merkel (tot i que ahir Schäuble li va demanar que no s'hi posi i que s'ocupi de Puerto Rico, que prou feina té!). També França està maniobrant per convèncer la resta que premiïn Tsipras amb aquest caramel que li permeti vendre l'acord a casa. El govern de Valls, de fet, directament ha ajudat el de Syriza a redactar la proposta, per assegurar-se que rep el vistiplau de la troica i l'Eurogrup. Segons els diaris Kathimerini i Naftemporiki, ara Tsipras ofereix estalviar 2.000 milions extres aquest any i el que ve, és a dir 4.000 que s'afegeixen als 8.000 que ja havia posat damunt la taula abans del trencament de les negociacions. Apujarà l'IVA dels restaurants, els transports i els serveis sanitaris del 13% al 23%, el dels hotels del 6,5% al 13%, el dels béns de luxe del 10% al 13% i l'impost de societats al 28%. Mantindrà, però, les exempcions fiscals d'algunes illes.
Preocupa, però, que alguns governs que estan sent fins i tot més durs que l'alemany posin pegues d'última hora, sobretot els de Lituània, Letònia, Estònia i Eslovàquia. I també que l'acord de diumenge pugui tenir problemes per ser ratificat en alguns parlaments, com ara el Bundestag. Els bancs hel·lens tampoc no podran obrir avui i el president del Bundesbank, el falcó Jens Weidmann, ja avisa que als grecs els queda corralito per dies. Weidmann demana que les restriccions a la retirada de diners en efectiu (60 euros per dia i per persona) es mantinguin fins que no s'hagin tancat tots els serrells de l'acord i mentre “la solvència dels bancs i del govern grec no estigui garantida”. L'executiu de Syriza és tan optimista sobre l'acord que fins i tot assegura que els líders europeus es podrien estalviar viatjar a Brussel·les per la cimera de diumenge.
L'FMI creu que la crisi grega té un efecte “limitat”
El Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar ahir les conseqüències de la crisi grega per a l'economia mundial, en mantenir sense canvis les previsions de la zona euro a l'1,7% per aquest any. “El contagi a escala mundial és limitat i el que hem vist des de dilluns de la setmana passada són petites proves de resistència en l'economia de l'euro”, va explicar Olivier Blanchard, economista en cap de l'FMI en l'actualització de les previsions mundials feta ahir. Blanchard va recordar que l'economia grega representa el 2% del PIB de la zona euro i menys del 0,5% del PIB mundial. “Pensem que, si les coses anessin malament a Grècia, no tindria greus conseqüències mundials”, hi va afegir Blanchard.
En relació amb l'economia espanyola, les previsions de l'organisme recullen que creixerà a un ritme del 3,1%, i confirmen així el pronòstic del juny passat i situen l'Estat com l'economia desenvolupada amb més bona evolució el 2015. De cara a l'any que ve, l'organisme que dirigeix Christine Lagarde espera que el PIB espanyol creixi un 2,5%, i confirmi així l'estimació del mes passat, només al darrere de les grans economies avançades del 3% estimat per als Estats Units.
“Un 3% de creixement per a Espanya és bo, però mirant la taxa de desocupació encara queda molt per cantar victòria”, va explicar Blanchard, que hi va afegir: “Ens sentim bastant optimistes [sobre l'economia espanyola], però encara hi ha riscos.”