El deute municipal va de baixa

Els que l'aug­men­ten

Tan sols 23 dels 184 ajun­ta­ments ana­lit­zats pel Minis­teri d'Hisenda a la demar­cació van aug­men­tar el nivell d'endeu­ta­ment durant l'any 2014, l'últim exer­cici com­plet abans de les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals. Un 87,5% dels muni­ci­pis, per tant, o bé van reduir el deute que tenien o el van man­te­nir.

Entre els prin­ci­pals ajun­ta­ments que van deci­dir dema­nar més diners als bancs hi ha el de Tar­ra­gona, que es va endeu­tar per valor de tres mili­ons més durant el 2014. És, per tant, el muni­cipi que en xifres glo­bals va aug­men­tar més el seu endeu­ta­ment. En aquest reduït grup de pobla­ci­ons que van optar per con­trac­tar més crèdits també hi ha el de Valls (693.000 euros més), Amposta (362.000 euros més), Riu­doms (355.000 euros més) i les Bor­ges del Camp (353.000 euros més).

A zero

Prat­dip és l'únic ajun­ta­ment que el 2013 no tenia cap deute pen­dent de paga­ment i que l'any pas­sat va optar per acu­dir als bancs per obte­nir més recur­sos. Per tant, el muni­cipi ha pas­sat a tenir un endeu­ta­ment de 41.000 euros, que repar­tit entre la seva població suposa un deute de 59,85 euros per habi­tant.

El nom­bre d'ajun­ta­ments sense cap deute pen­dent, però, va créixer durant l'exer­cici pas­sat, i ja són un total de 23, un 53% més que el 2013, quan van ser quinze. D'aquests, hi ha nou ajun­ta­ments que jus­ta­ment va ser l'any pas­sat quan van acon­se­guir posar a zero els deu­tes pen­dents amb els bancs: Arbolí, Ascó, la Bis­bal de Fal­set, Blan­ca­fort, Cons­tantí, la Galera, el Milà, la Riba i Roca­fort de Que­ralt.

D'aquests, Ascó va ser el muni­cipi que va fer un esforç sane­ja­dor més gran, ja que l'any 2013 encara tenia pen­dent un deute d'un valor total de 2,2 mili­ons d'euros. No obs­tant això, el fet de no haver de recórrer als bancs per al finançament muni­ci­pal con­ti­nua sent una situ­ació mino­ritària a la demar­cació i que tan sols es dóna en el 12,5% dels ajun­ta­ments, segons les dades del Minis­teri d'Hisenda.

Dipu­ta­ci­ons i con­sells

Pel que fa als òrgans supra­mu­ni­ci­pals, la Dipu­tació de Tar­ra­gona també s'afe­geix a la tendència gene­ral de reducció de l'endeu­ta­ment, i passa d'unes obli­ga­ci­ons pen­dents de més de 73 mili­ons el 2013, a 62,7 mili­ons a final del 2014, un 14% menys. Tot i així, encara con­ti­nua sent la segona dipu­tació cata­lana amb més deute, dar­rere Bar­ce­lona.

Els deu con­sells comar­cals del Camp de Tar­ra­gona i les Ter­res de l'Ebre també reta­llen en crèdits pen­dents de tor­nar, però amb excep­ci­ons. És el cas del Con­sell Comar­cal de la Conca de Bar­berà, que va pas­sar de deure als bancs 1,6 mili­ons d'euros el 31 de desem­bre del 2013 a aug­men­tar força les seves obli­ga­ci­ons un any després, amb 2,5 mili­ons.

Un altre Con­sell Comar­cal que l'exer­cici pas­sat va veure com li crei­xia el deute és el de la Terra Alta, tot i que amb unes xifres glo­bals de deute molt més reduïdes. Aquest ens supra­mu­ni­ci­pal ha pas­sat de deure 129.000 euros, a tenir un deute acu­mu­lat de 280.000 euros, un aug­ment del 117%.

Final­ment, les tres enti­tats muni­ci­pals des­cen­tra­lit­za­des (EMD) a la demar­cació (Jesús, els Mun­tells i Pica­moi­xons) també van acon­se­guir reduir el seu l'endeu­ta­ment durant l'any pas­sat.