Parcs eòlics aturats del tot
La potència elèctrica instal·lada a Catalunya d'energia eòlica és de 1.262 MW
El govern vol revisar el marc legal de les zones de desenvolupament prioritari de parcs, de les quals només tira endavant la de la Terra Alta
Els 44 parcs eòlics que hi ha a Catalunya, comptant-hi Montargull Ampliació i Serra de Vilobí II –el 61% dels quals són a la demarcació de Tarragona i el 18% a Lleida, a més de tres que estan situats entre una demarcació i l'altra, i sis a la de Barcelona–, suposaven una potència elèctrica instal·lada, el març passat, de 1.262 MW. Aquesta xifra queda lluny dels 1.808,7 MW que preveia per a aquest any el pla de l'energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 i a una distància encara més apartada dels 5.153 MW que el pla estimava per a l'any 2020. D'aquesta última potència, es calculava que d'aquí a cinc anys 4.583,6 MW serien d'energia eòlica terrestre i 570 MW de marina, la qual ara mateix és del tot inexistent.
Assolir els 5.153 MW –la qual cosa representaria poder generar un 20% d'electricitat a Catalunya i no entre el 6% i el 7% que es genera actualment– ara per ara és “completament impossible d'aconseguir”. Jaume Morrón, gerent de l'Associació Eòlica de Catalunya Eoliccat, afirma que “el sector està totalment paralitzat”, en gran part a causa de la mala política energètica espanyola, “contrària a les renovables, als interessos de la població i la indústria i a les directrius de la Unió Europea”.
Tot i que el govern català, el novembre del 2012, va aprovar sis zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de parcs eòlics, la qual cosa suposava 589 MW més de potència instal·lada, la inversió a la ZDP Terra Alta (90 MW) és l'única que avança i es preveu que quedi enllestida abans d'acabar l'any. La resta continuen aturades, ja que els adjudicataris han renunciat als projectes.“Hi havia un sistema de primes per a les noves instal·lacions d'energies renovables que el PP va retirar”, recorda Morrón, amb referència a la moratòria recollida en el reial decret espanyol aprovat el gener del 2012. “Amb aquestes retribucions addicionals, els empresaris del sector comptaven que disposarien d'uns ingressos per fer les inversions, però, com que no els van rebre, molts han acabat abandonant els projectes.” En aquest sentit, Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat, considera que la suspensió d'aquestes ajudes “suposa un canvi en les regles del joc i introdueix un element d'inseguretat jurídica espectacular”. Torres creu que a llarg termini les inversions eòliques no haurien de dependre de primes, “però, mentrestant, com a etapa de transició, és un incentiu que molts països apliquen”.
La intenció del govern català és, segons Torres, que aquest 2015 quedi resolt un nou marc legal per desdibuixar la compartimentació de les ZDP, adjudicades per concurs, de manera que sigui la iniciativa individual la que pugui presentar els seus propis projectes. “No estem demanant fer parcs eòlics indiscriminadament a tot arreu, sinó fer una revisió dels criteris del pla de l'any 2000, que no permet construir parcs als llocs més bons de Catalunya on se'n podrien posar”, comenta el gerent d'Eoliccat.
LES FRASES
LES XIFRES
279 aerogeneradors causen molèsties de llum
A.AFins a 279 aerogeneradors, dels 404 que estan senyalitzats amb llum als parcs eòlics de Catalunya, generen molèsties lumíniques. Per això, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha instat els promotors dels parcs a canviar les balises lluminoses nocturnes, especialment les dels 175 aerogeneradors que causen més enlluernament i que s'han considerat prioritaris. Entre aquests últims, el govern català destaca que caldria fer canvis en 35 dels 58 aerogeneradors de l'Anoia, en 38 dels 73 de la Conca de Barberà-Urgell, i en gairebé tots els que hi ha en funcionament a la Terra Alta: 102 de 107. Per facilitar el canvi, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert una línia de subvencions que cobreix el 40% del cost de la substitució –amb un límit de 60.000 euros per cada parc– i en prepara una altra per al 2016.
La normativa de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (Aesa) preveu, des del 2010, que la llum que indica l'altura i la posició dels aerogeneradors sigui vermella fixa, la de menys impacte. Amb tot, els que s'han construït abans i tinguin una altura superior a 100 metres se senyalitzaven amb llum blanca o vermella intermitent, amb més possibilitats de crear afeccions mediambientals. Això ha fet que, simultàniament, es vegin diferents tipus d'il·luminació (vermella fixa, vermella intermitent i blanca intermitent), la qual cosa produeix un gran impacte visual.
Conclusions d'un estudi
Durant tot l'any passat, Territori i Sostenibilitat, juntament amb Eoliccat i l'empresa Normawind, van inventariar tots els aerogeneradors senyalitzats de Catalunya. El resultat d'aquell estudi va ser que, per fer compatible el mínim impacte nocturn amb el compliment de criteris de seguretat d'Aesa, caldria prendre diverses mesures. Entre les quals, apagar 44 balises lluminoses (gairebé l'11% del total), tot i que a les comarques on hi ha més queixes (l'Anoia i la Terra Alta) se'n podrien apagar molt poques respecte al total: a l'Anoia, 2 de 58, i a la Terra Alta, 3 de 107. Per això, segons l'estudi, el millor és la substitució de les de més impacte. És a dir, canviar-ne 128 amb llum blanca pel sistema dual (llum blanca intermitent de dia i vermella fixa de nit) i 107 més amb el sistema dual, de manera que es mantingués la llum blanca intermitent durant el dia, però que la llum intermitent vermella de nit passés a ser fixa.