Corredor mediterrani, un tren en via lenta

Ho ha afirmat per enèsima vegada Joan Amorós, l'incansable president del lobby internacional Ferrmed, que malda per fer realitat un dels corredors (el mediterrani) més estratègics d'Europa: hi ha una crònica manca de voluntat política d'impulsar-lo. La denúncia de la paràlisi de programació, l'ajornament d'inversions i la ridiculesa de les que es fan realment són una constant. I no és que Espanya no inverteixi en ferrocarril, però és que es prioritza l'AVE de Zamora, i això mostra una miopia o una mala intenció prou clara.

Quan el macroprojecte sigui realitat, el ferrocarril lligarà els principals ports, aeroports i centres econòmics del continent (Barcelona i Tarragona incloses), amb un mitjà molt eficient en llarga distància i el d'impacte ambiental més baix. Entre les seves virtuts, permetria al sud d'Europa ser una porta d'entrada i sortida de mercaderies amb Àsia i, a més llarg termini, amb Àfrica. Des d'un punt de vista més egoista, el corredor serviria la indústria ubicada a Catalunya, permetria aprofitar les privilegiades infraestructures portuàries que tenim i permetria desenvolupar un sector, el logístic, amb una estimació de creació de prop de deu mil nous llocs de treball.

L'AVE és una ruïna: Espanya té una xarxa de kilòmetres per milió d'habitants el doble de França i el triple del Japó, però transporta una quinzena part de viatgers per kilòmetres de xarxa del que es transporta al Japó, i una sisena part del de França. Això no obsta perquè en el període 2009-2016, quan més s'ha parlat de la necessitat del corredor, els pressupostos de l'Estat (no pas l'execució, que no se sap) destinin el 46% de les inversions en alta velocitat al nord d'Espanya; i al corredor, el 22,1%. I pensar que amb l'equivalent a un any i mig de dèficit fiscal Catalunya es pagaria una xarxa ferroviària de primera classe... rodalies incloses, les grans oblidades, també, pel govern de Mariano Rajoy!