Amazon i els sindicats

Fa temps que observo el comportament dels sindicats i sovint em pregunto si és un comportament per a l'economia del segle XXI. Ja sé que precisament ara hi ha una revifalla de certa política anomenada “nova política” i una constant seva és precisament reinventar la superada lluita de classes i reclamar uns sindicats actualitzats quan part de la política experimenta una regressió. És molt difícil, però estic convençut que si volem continuar fent un país econòmicament capdavanter és imprescindible que tothom s'actualitzi. De la mateixa manera que les empreses han hagut i hauran de canviar molts dels criteris de direcció i modernitzar-los per posar-los en l'era de la generació d'internet i la globalització, també és imprescindible que els sindicats ens hi acompanyin i en el país del 20% d'aturats suposo que el primer objectiu de tothom hauria de ser crear llocs de treball, i la responsabilitat principal recau en empresaris i sindicats.

I si el gros del perfil de desocupat, sigui jove o gran, és de persona amb poca preparació i que molts vénen de l'esfondrament del sector de la construcció, trobar-los ocupació de nova creació encara és més complicat. Així doncs, quan surt la notícia que Amazon es gasta 30 milions per comprar una parcel·la de 150.000 metres quadrats al Prat de Llobregat –propietat de l'Incasol– i que una vegada construït tindrà disponibles 210.000 metres quadrats, per construir-hi el seu centre logístic del sud d'Europa, i que donarà ocupació directa a unes 1.500 persones i a moltes més d'indirectes, l'expressió esperable de qui té com a principi la defensa dels treballadors i l'ocupació hauria de ser de gran alegria. Alegria que sí que ha mostrat la Generalitat per aquesta inversió nova i també l'alcalde del Prat, que curiosament és comunista. Però el secretari general de CCOO, Juan Carlos Gallego, va sortir a TV3 per dir que Amazon no es distingeix per ser campiona en les condicions de treball de qualitat. I en el mateix informatiu, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, ens advertia que aquest tipus d'empreses requereixen mà d'obra poc qualificada i sous molt baixos. Desconec quin són els criteris laborals d'aquesta empresa però a Madrid tenen un centre que ara ampliaran a 75.000 metres quadrats i no he llegit mai cap adveniment sindical ni conflicte laboral. És normal pensar que les condicions són les reglamentaries i res fa pensar que a Catalunya les canviïn. El mateix Álvarez diu una cosa important, i és que cada vegada serà més difícil crear llocs de treball de baixa qualificació i apropiats per a les persones poc qualificades. Que una gran multinacional inverteixi més de 100 milions i entre els llocs de treball n'hi hagi de baixa qualificació també és una oportunitat per a aquestes persones. I també hem d'acceptar que llocs de treball poc qualificats suposen necessàriament salaris més baixos. És per tot això que davant d'una notícia molt bona, sabent que teníem com a mínim quatre competidors, la reacció dels sindicats m'ha semblat pròpia d'una època en què el mercat laboral era un mercat de demanda i no d'oferta com és ara.

La inversió també desmenteix persones que, com Manuel Milián Mestre a 8tv, insisteixen a dir que a Catalunya, per culpa del procés, es perden inversions perquè moltes empreses retenen inversions i d'altres aturen implantar-se a Catalunya. Però tots s'emparen en la confidencialitat i mai no han dit cap nom d'empresa. A casa en diuen tirar la pedra i amagar la mà.