Recuperar la història

“És una fusió entre l'antic cafè bar dels avis amb els plats més mítics de la cuina del nostre pare”, el malaurat xef Lluís Maria Feliu (amb una estrella Michelin). Això és L'Aliança 1919, d'Anglès, un restaurant que ara regenten la Cristina i la Marina, i que, després de la mort del seu pare i d'haver tancat sis mesos “per pensar” què hi podien fer, van tornar a obrir el 17 de juny del 2014, havent convertit l'espai en un local actual i versàtil on volen convidar “a viure des de l'hora del vermut al migdia a un bon dinar, berenar a mitja tarda, sopar o una copa al vespre”.

El primer que van fer va ser treure les estovalles de les taules i canviar tot el que els semblava massa “encotillat” i tornar a les taules de marbre i les cadires de vímet de quan el local era el bar d'una Aliança Agrícola –ha funcionat com a casino i club social– “perquè la història d'aquestes taules s'havia d'ensenyar”. El local, que té un aire noucentista, destaca pels grans espais i una decoració que uneix el clàssic i el contemporani que fa que el client s'endinsi en la història de principis del segle passat però disfrutant de vetllades relaxades i actuals.

I si el local ha canviat, el tipus de menjar també ha tingut canvis. Quan van reobrir portes es van posar en contacte amb un antic cuiner de l'establiment quan L'Aliança ja tenia l'estrella, perquè els ajudés “a recuperar alguns dels plats” que feia el seu pare, expliquen. Amb aquest cuiner –que ara ja no hi treballa– i “tres nois de l'escola d'Hostaleria”, la Cristina i la Marina, en col·laboració amb el seu oncle, Josep Maria Feliu (exalcalde d'Anglès i mestre de sala del restaurant), han elaborat una carta “bastant versàtil”, amb tots els aspectes de temporada perquè “cadascú pugui triar el menú”. L'actual carta no té gaire res a veure amb la de l'antiga Aliança, tot i que manté alguns plats coneguts de Lluís Maria Feliu: l'arròs amb safrà i espardenyes o els peus de porc, verdures, sobrassada i fals allioli de mel que mantenen “en record del que es feia abans”. A la carta, tant s'hi poden trobar productes del mar –peix de llotja, bacallà i pop, entre d'altres– com de muntanya –conill, filet de porc, xai o cua de bou–, embotits, formatges i dolços.

L'Aliança 1919 també destaca per l'apartat del vermut: “Ens feia gràcia recuperar els vermuts dels cafès que es feien antigament.” És per això que han elaborat una carta de tapes amb calamars a la romana “com els que feia l'àvia”, pop a la gallega, patates braves o algun plat del pare, “però també les olives i musclos de tota la vida”. “Són tapes mínimament reinventades i que es presenten de manera diferent de com es feien abans”, expliquen les germanes Feliu. I dins l'apartat dels vermuts, l'establiment també pot presumir de disposar d'una col·lecció d'aiguardents i “bastant important” que ja tenien anys enrere i que han conservat. “I l'apartat dels vermuts també l'hem ampliat ja que actualment tenim una vintena de referències.” Les germanes Feliu també expliquen que un 90% dels vins que serveixen al restaurant són catalans i el 10% restant, de denominacions d'origen de l'Estat espanyol. “L'oncle ha apostat per fer una carta de vins dinàmica, de vins nous i de cellers que no es puguin trobar als supermercats.”

La Cristina i la Marina no volen, ara per ara, recuperar l'estrella Michelin, que ja van rebutjar quan van tornar a obrir perquè “ara, seria un problema” per a elles. Malgrat això, ja comencen a tenir reconeixements, perquè en la guia Michelin d'aquest 2016 ja hi surten com un dels establiments Big Gourmand, que, segons explica la guia, tenen la millor relació qualitat-preu i un moment de plaer gastronòmic per menys de 35 euros.

El 1953 va ser el primer contacte que la família Feliu va tenir amb l'Aliança Agrícola d'Anglès, que aleshores era un local social del poble i els avis de la Cristina i la Marina portaven el bar. El 1990, la família va comprar l'edifici “i com que al pare li agradava la cuina”, l'any 1995, van decidir fer un restaurant annex del bar. L'estrella Michelin va arribar el 2008, guardó que els Feliu van mantenir fins al 2013, quan Lluís Maria Feliu va morir i les filles hi van renunciar.