“Si el camp no és rendible, els joves no hi vindran”

Això ja havia passat el 2007 i el 2011, quan una de les organitzacions que es presentaven a les eleccions va quedar fora perquè no arribava al 10% que aleshores exigia la llei. Això
és bo o és dolent? Els resultats de les eleccions mostren el que volen els pagesos, i a més cal tenir present que estem en el marc estatal i allà les organitzacions van pactar un 15% de mínim, així que sembla coherent que aquí tinguem el mateix. El que no tindria sentit és demanar aquí una cosa i allà una altra en funció dels interessos particulars. I no oblidem que aquesta modificació es va aprovar per unanimitat al Parlament català.

És cert que ha baixat una mica respecte a les eleccions anteriors, però hem tingut eleccions al Parlament amb una participació més baixa. Que ens hauríem de plantejar entre tots per què passa això? Segur. Però això no treu valor al resultat.

Aquest continuarà sent un dels objectius clars en els pròxims cinc anys. El que estem veient és que la renda agrària, i també la dels pescadors, està baixant
i s'està separant cada vegada més de la renda mitjana d'altres sectors. I això a pesar que en els darrers anys han incrementat els ingressos dels pagesos, però la resta pugen més i per tant la distància creix. Caldria més incidència en això per part dels poders públics i deixar una mica de banda el discurs liberal predominant a Europa segons el qual es confia que tot ho arregli el mercat. I el mercat no ho arregla tot.

La llet havia tingut les famoses quotes que ordenaven el mercat i, si bé és cert que hi havia consens en el fet que el sistema era molt millorable, hem anat a l'altre extrem fent-les desaparèixer. Fins i tot països com França que n'havien demanat la supressió ara estan demanant recuperar un sistema similar. El problema és que alliberem el sector, però ni marquem pautes ni marquem comportaments a l'agroindústria a l'hora de comprar la llet als ramaders, ni marquem res a la gran distribució. I el que ens estem trobant ara són ramaders als quals s'està dient que no se'ls renovaran compres a pesar de ser un país deficitari en producció i a pesar d'haver d'importar molts productes de fora.

El que passa sempre: que hi ha quatre empreses, que a més són bàsicament de capital francès, que volen pagar menys. I això
és el que ens estem trobant. Granges que potser fa més de 40 anys que venen productes al mateix proveïdor i que ara es troben que no els renoven els contractes sense rebre cap explicació. És el resultat de desmantellar unes coses sense posar ordre a les altres, i és el resultat d'unes autoritats de competència a les quals no hem donat les eines necessàries per funcionar. Veiem posicions de domini que ningú sanciona i tot es mira d'arreglar amb política de pedaços.

No, és general. I ens preocupa molt, perquè la gent fa inversions per produir, ja sigui llet, fruita o una altra cosa, i el problema no és que hi hagi un excés de producció, sinó que els mercats estan mal gestionats, i des d'Europa tampoc es fa res per solucionar-ho.

Em sembla que és d'una supèrbia i d'una prepotència desmesurades. Resulta que aquesta gent pot acabar guanyant el que guanya i a sobre dir als pagesos com han de produir. Coneixem més d'un cas d'interproveïdors que s'estan arruïnant, i encara han de sentir que els diguin com ho han de fer. La veritat
és que no entenem tanta supèrbia, perquè, del president d'una empresa de gran distribució, n'esperem més seriositat i més responsabilitat respecte a la producció que es fa a casa nostra, i evidentment que tingui molt més tacte amb les declaracions que fa.

El problema és que tenim una llei descafeïnada, perquè no s'acaba de definir la figura de posició de domini ni tampoc la de venda a pèrdues. La llei diu que no pots vendre per menys del que t'ha costat produir-ho, però si et costa 3 i ho vens a 3 ja hi estàs perdent.

Sembla que hi ha una tendència a mirar que això es corregeixi, però al final s'acaba quedant tot a mitges i sent porucs, i així hi sortim perdent tant nosaltres com a productors com el conjunt de la ciutadania com a consumidors. Perquè, per exemple, aquesta situació té com a conseqüència que acabem estandarditzant el menjar, que esperem que hi hagi de tot en qualsevol època de l'any i que després ens queixem de la qualitat d'aquests productes.

L'única llotja que teníem fins ara que funcionava i que era creïble era la del sector del porc a Mercolleida, però quan es produeix una situació de desacord, de 0,01 euros per ser exactes, entre els productors i l'altra part, i la llotja decideix fer marcar un preu i per tant fer de llotja, resulta que això no se segueix. I, és clar, això no té sentit. El que volem és que hi hagi llotges i que siguin transparents i fortes, que tothom les hagi de seguir.

D'entrada segur que no, però com a mínim faria que les relacions comercials fossin més clares i obertes. Ara el que tenim és que en sectors com el de la fruita, per exemple, s'ha fet servir l'excusa del vet rus per abaixar els preus. El vet va afectar al seu moment, però precisament l'any passat no hi va haver un excés de producció; al contrari, hi va haver pedregades que van malmetre part de la producció i per tant hi va haver menys oferta, però en canvi el preu, que hauria d'haver remuntat, va baixar. Per què? Doncs perquè de nou hi ha quatre o cinc cadenes que no estan disposades a pagar més. Sense transparència, és fàcil que els preus vagin
a la baixa.

Evidentment, primer hem d'aconseguir que la gent s'hi guanyi la vida. Perquè, si no
hi ha rendiment econòmic al camp, difícilment es podrà convèncer els joves. Aquesta és una preocupació màxima per a nosaltres, el relleu generacional. Però no podem demanar a ningú que entri en un sector per acabar no guanyant-se la vida.

El que és clar és que a vegades sembla que hi hagi una certa animadversió cap al sector. I hi ha un problema, a més, de planificació territorial, perquè ens trobem que cada ajuntament posa unes normes diferents, i potser caldria un cert ordre. Si Catalunya vol continuar sent capdavantera en el sector agro
i volem continuar exportant,
el que no podem fer és dificultar la producció. No podem menjar pernils si no en volem fer. Evidentment que totes les explotacions han de complir amb la normativa i que les coses s'han de fer bé, però també s'han de complir les sentències, en aquest cas del TSJC. Ens preocupa que no es compleixin les sentències, però ens preocupa també que en tot aquest tema
la conselleria no hagi dit ni piu.

Nosaltres estàvem bàsicament d'acord amb la reforma que es va aprovar a la UE. Però, en canvi, estem en total desacord amb la manera com el govern espanyol l'està aplicant aquí. Catalunya acaba sent un dels territoris més perjudicats en els repartiments regionalitzables d'aquests ajuts. El 2015, el primer any en què es van repartir d'acord amb el nou sistema, la mitjana de retallada al conjunt de l'Estat ha estat del 2,5% respecte al 2013, però a Catalunya aquesta davallada ha arribat gairebé al 14%. I això empitjorarà, perquè l'horitzó per al 2020 és que aquesta caiguda sigui de l'1,5% al conjunt de l'Estat i que arribi al 15% a Catalunya.

Perquè s'ha ideat un sistema de repartiment amb uns criteris que després s'han volgut modificar amb una sèrie de correccions polítiques, i fent això acabes desgavellant tot el sistema. Quan es discutien aquests criteris, el Partit Popular estava al govern i preparava la campanya per a les eleccions andaluses, en què tenia perspectives de poder guanyar. Per això va aprofitar per introduir una sèrie de modificacions per evitar qualsevol perjudici cap a aquella regió per no perdre vots. I, a més, també es va caure en l'habitual sobreprotecció de la cornisa cantàbrica per la ramaderia. I el resultat
és que a Catalunya especialment, però també en altres territoris, hi sortim perdent.

Europa ja ens ha donat la raó
en la modificació d'uns criteris respecte als joves agricultors que també acabaven discriminant els productors catalans. I, pel que fa al sistema de repartiment dels ajuts regionalitzables, també confiem que ens acabin donant la raó i que es reconegui que aquestes correccions polítiques ens estan perjudicant. Perquè, a més, l'Estat espanyol està incomplint la modificació europea per deixar fora dels ajuts els absentistes, és a dir, aquells que no estan treballant el camp.

Jo crec que aquesta va ser una proposta potser moguda per
la nit de les eleccions, i el populisme acaba sent gratis per a tothom. Quan un planteja això d'anar plegats, el primer que
ha de fer és proposar de seure i mirar si realment hi ha una base comuna. Perquè sí, evidentment que les dues organitzacions defensem els pagesos, però no tots defensem el mateix model de pagesia. Nosaltres defensem un model amb pagesos
i pageses al territori; ens preocupa tant si el preu del conill baixa com si desapareix una escola o un CAP d'un poble, perquè el que volem és que hi hagi aquesta vida al territori. No creiem en un model amb una granja amb 5.000 vaques que substitueixi petites produccions. I aquestes diferències s'hauran de posar damunt la taula abans de poder dir que anem plegats.