Vistiplau dels arrossaires i els experts a la sembra en sec
El sector preveu que el sistema per combatre la plaga del caragol maçana s'acabarà implantant al Delta en pocs anys
Estalvia costos i aigua i permet reduir considerablement els danys als cultius afectats
La prova de sembra directa i en sec de l'arròs a 90 hectàrees del delta de l'Ebre per lluitar contra el caragol maçana ha obert noves expectatives en el futur del cultiu al territori. Després dels primers treballs duts a terme per una em presa el darrer mes, ara, pagesos i experts creuen que, si el sistema funciona, la implantació al delta de l'Ebre podria ser ràpida i en tres o quatre anys es podria estendre a prop del 70% dels arrossars. “Funcionarà segur i, en dos o tres anys, se sembrarà un 70% del Delta en sec.” Són les paraules d'Agustí Bertomeu, expert arrosser que ha treballat a Arrossaires, la multinacional Herba i Adecoagro, que cultiva 35.000 hectàrees d'arròs a l'Argentina amb sembra directa.
De fet, aquest sistema es va provar fa anys al Delta, però va fracassar. Ara, en canvi, “hi ha els coneixements i el mitjans necessaris perquè aquest sistema funcione”, assegura Bertomeu, tot i que adverteix que “caldrà adaptar el sistema de preparació dels arrossars i tindre en compte alguns condicionants, com ara la salinitat, les mesures agroambientals, el caragol maçana o la caça”. Des de la Unió de Pagesos, creuen que cal anar amb una mica més de cautela fins que no es tinguen els resultats finals de la prova que s'està fent enguany en diferents camps d'arròs, però, si són “capaços de trobar el punt exacte de la sembra, pot ser una gran alternativa de futur”, ha dit Dani Forcadell, responsable del sector de l'arròs de la UP.
Experiència pionera
L'empresa de Deltebre Ebrecultius ha posat en marxa, aquest campanya, una prova pilot de sembra de l'arròs en sec per tal d'evitar la incidència de la plaga del caragol maçana durant la fase de creixement de la planta. Aquesta és la primera vegada que al delta de l'Ebre s'utilitza aquest sistema de sembra directa, sense la prèvia inundació dels arrossars.
Es tracta, en total, d'una superfície de 90 ha, propietat de diversos pagesos que han volgut col·laborar en aquesta prova pilot. El principal objectiu és evitar la incidència del caragol durant la fase de creixement de la planta de l'arròs, que és quan se la pot menjar. Amb aquest sistema i, a través de maquinària especialitzada, “s'ha sembrat l'arròs a una profunditat d'entre 3 i 4 centímetres”. Així, la planta germina i trau l'ull sota terra, “sense que el caragol se la puga menjar”, explica Fornós.
A més a més, com que els camps estan secs, el caragol es manté inactiu. “Si aconseguim que l'arròs arribe a l'estadi de dues o tres fulles [4 centímetres] sense aigua, crec que ja haurem dominat la plaga”, insisteix. Amb aquest sistema, els camps seran inundats uns quinze dies més tard que la resta d'arrossars. “Si s'assoleix aquesta mida, en cas que el caragol es mengi l'ull, com que l'arrel és sota terra, la planta podria tornar a brotar sense necessitat de repetir la sembra”, hi afegeix Fornós.