El pols de l'economia
Prenem el pols a l'Economia, aquesta senyora indispensable que ens acompanya tota la vida i que ens condiciona. No cal ser un geni per adonar-nos que és un pols inestable, erràtic, que pot acabar donant-nos un disgust seriós o pot ser un problema passatger. Les causes són diferents, però trobem el mateix caràcter a Catalunya, a Espanya, a Europa, als països emergents i fins i tot als Estats Units, si guanyés Mister Trump. Si obres aquest diari, o qualsevol altre, pots acabar plorant. No pas perquè l'espai de les esqueles superi el de les notícies, sinó per l'abundància i diversitat de desgràcies que s'hi acumulen. Hem estat pitjor altres vegades –i no cal mirar gaire lluny–, però difícilment trobaríem tantes causes d'inestabilitat com ara. Enumerem-ne algunes: a Catalunya compartim els problemes de la Sra. Economia que tenen els altres amb una situació política il·lusionant però inestable.
A Espanya hi ha un buit de poder polític, compartit amb alguns cervells buits, que resulta preocupant. L'Europa dels 28 estats no està passant el seu millor moment. El Tercer Món emergent ja no emergeix tant i es preparen uns Jocs Olímpics a Rio de Janeiro que poden portar cua, entre el virus Zika i l'impeachment de la Sra. Dilma Roussef.
Els fenòmens estrictament econòmics també són erràtics. És molt bo tenir uns tipus d'interès tan baixos, però no em negaran que és un fet que pot portar-ne una d'amagada. El diner té valor i, quan en deixa de tenir amb interessos de prop del 0%, no podem creure que sigui mannà caigut del cel que ens alimentarà gratuïtament. La baixada del preu del petroli va molt bé per als importadors espanyols, no tant per als consumidors propietaris de cotxes i pèssimament per a alguns països productors. A Veneçuela podrien tenir un 700% d'inflació aquest any, de manera que una barra de pa tindrà un preu a primera hora del matí i un altre després de dinar.
Aquests comportaments inestables i erràtics deixaran de ser-ho un dia o altre. I no han de ser, per principi, negatius. Hi ha un sector de l'economia que sembla estable i assegurat a curt termini, que és el turisme, tan important per a Catalunya. Un altre aspecte que, en aquest cas, beneficia Catalunya és la quasi inexistència de grans empreses. Aquestes són les que rebran més les conseqüències d'aquest pols desigual, perquè són a tot arreu i no es deslliuraran dels problemes que tingui Rússia, la Xina o el Brasil. En canvi, les empreses catalanes poden triar el seu mercat, ja que no estan casades amb ningú. En els darrers anys hem vist com ha crescut l'exportació de productes manufacturats o de serveis d'empreses catalanes, petites o mitjanes, a base de saltar d'un continent a l'altre, d'un estat a un altre.
Conclusió personal. En circumstàncies com aquesta, són més importants les mesures polítiques que les econòmiques. Sortirem abans de la crisi amb bons polítics que amb nous decrets llei. La gent només espera poder confiar i creure en uns polítics que treballin, que siguin honestos i que tinguin mà esquerra. Sobretot, mà esquerra.
