En campanya... altre cop
Els programes electorals de les diferents formacions difereixen molt poc respecte als presentats al desembre.
El PP reitera les seves declaracions en el compliment dels objectius del dèficit revisats i en la baixada de dos punts percentuals de l'IRPF.
Units Podem, liderat per Pablo Iglesias, proposa elevar l'IRPF a les rendes altes i apujar l'impost de societats cinc punts, augmentar la despesa en seixanta mil milions d'euros fins al 2019 i endarrerir el compliment dels objectius de dèficit a 2019-2020, sota un suposat creixement massa optimista.
El PSOE insisteix a equiparar els impostos sobre les rendes del capital amb les del treball, augmentar el de societats a grans empreses per arribar al dèficit de l'1% al final del mandat i derogar la reforma laboral del PP. Per la seva banda, Ciutadans endureix una mica l'ajustament de la despesa per complir l'objectiu revisat del dèficit i continua tenint com a punts més destacats la reforma laboral i el finançament autonòmic.
En el conjunt de totes les últimes enquestes publicades amb vista al 26 de juny a Espanya, aquestes apunten a un resultat similar al de desembre de 2015, i novament, a una gran dificultat per formar govern.
El PP continuaria guanyant les eleccions, Units Podem se situaria com a segona força política perquè encara que la suma de vots d'IU i Podem perdria sufragis respecte a les anteriors eleccions, la major concentració d'aquests els permetria guanyar escons addicionals. A continuació, el PSOE, Ciutadans, ERC, CDC i el PNB. Així, el PP i Ciutadans sumarien 170 escons com a màxim, davant dels 176 necessaris per a la majoria absoluta, i Units Podem més el PSOE sumarien fins a 172 escons.
Així, encara que les declaracions dels polítics apunten que en cap cas es tornarien a repetir eleccions, el PP i Ciutadans necessitarien almenys l'abstenció del PSOE i d'Units Podem i el suport dels nacionalistes per formar un govern en minoria. Els mercats encara no han descomptat el risc electoral. Si es manté el continuisme polític, la prima de risc no hauria de tenir repunts tot i la dificultat per governar en qualsevol escenari. Mentrestant, un canvi de govern estaria limitat a la seva capacitat d'actuació en estar en minoria. Així, un retard en els objectius d'ajustament fiscal portaria a repunts acotats en la prima de risc de fins a 30 punts bàsics, però això seria gràcies a les compres del BCE, cosa que desvincula aquesta variable com una indicació de la percepció del risc. En canvi, sí que s'hauria d'esperar un retrocés més important de l'Íbex, que probablement tornaria als mínims de l'any, és a dir, -12% per sota del nivell actual.
Encara que no sigui totalment comparable la situació actual amb la de les eleccions de desembre, a causa que avui dia per als mercats hi ha més riscos sobre la taula i més dubtes sobre el creixement, en aquell moment la prima de risc va arribar a repuntar des dels 125 punts bàsics fins als 160, davant dels 142 actuals, encara que abans el repunt també va estar afectat per la caiguda del TIR del bonus, el deteriorament de les expectatives de creixement mundial i l'ampliació del QE del BCE, tal com queda reflectit en l'estret diferencial entre Espanya i Itàlia. Llavors l'Íbex-35 va caure un -4,77% durant el mes següent i, en part, la caiguda es va produir per d'altres factors com el creixement mundial.
Pel que fa a sectors, els més afectats per un canvi de govern tornarien a ser els més vinculats a l'economia i els sectors regulats i l'elèctric, pel fet que hem comentat sobre la prima de risc i per possibles canvis en la regulació. Al contrari, les companyies que estarien més resguardades serien les menys exposades a Espanya com Acerinox, IAG, Arcelor, Inditex o Repsol.
