Economia
Catalunya no tremola pel ‘Brexit'
Les empreses amb filials i vendes al Regne Unit no esperaven el resultat, però no preveuen moviments bruscos
A pesar de la incertesa i dels efectes de la devaluació de la lliura, caldrà veure com evoluciona la negociació amb la UE
L'empresa de maquinària i eines per a la construcció Germans Boada té una filial prop de Londres des d'on dóna cobertura als mercats anglès i irlandès (un 10% del seu negoci). Jaume Caballé, director comercial i membre de la direcció general, explica que fa mesos que analitzaven els riscos i per això van assegurar el tipus de canvi davant d'una devaluació de la lliura. A més, estima que, tot i que un possible alentiment de l'economia britànica reduiria la producció en la construcció i “generaria una reducció en les vendes allà d'entre el 5% i el 10%”, en cap cas seria una caiguda per “plantejar-se marxar”.
I és que, com afirma
el director general de l'Associació Multisectorial d'Empreses, Joan Tristany, “ningú es replanteja la seva presència allà”. Ho diu després d'haver parlat amb les associades amb filial o vendes al Regne Unit i de copsar la “sorpresa generalitzada” per la victòria del Brexit. Una sorpresa que comparteixen les empreses britàniques. El president de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, amb seu a Barcelona, Christopher Dottie, qualifica el resultat de “cop fort” per a les seves associades, que en un 97% es volien quedar a la Unió Europea. L'escenari que s'obre és incert, però el responsable de la cambra anglesa assegura que “ara cap empresa britànica està pensant a desinvertir de Catalunya per aquesta incertesa”.
Exportacions més cares
A banda d'arrossegar a l'infern les borses europees, la conseqüència econòmica més immediata del Brexit és la devaluació de la lliura.
Les empreses catalanes van exportar al Regne Unit productes per valor de 4.084 milions d'euros
el 2015 (el 6,4% del total de les vendes a fora), sobretot vehicles, productes farmacèutics i material elèctric. Aquestes exportacions són avui menys competitives per la devaluació de la lliura, que les encareix. El director del Departament Internacional de Foment del Treball, David Tornos, espera, però, que aquesta caiguda de la lliura no sigui sostinguda i confia que “no es produeixi un canvi brusc en
el pes d'aquestes relacions comercials”.
La devaluació també afecta “el ciutadà britànic que comprava casa a Catalunya per venir-hi a viure”, destaca el soci de Laborde Marcet, Miquel Laborde, tot i que, per contra, hi afegeix: “El Brexit podria impulsar la inversió de promotores catalanes allà.”
En tot cas, el problema de voler predir què passarà és que el ventall d'escenaris és ampli. Com explica el professor d'Esade Agustí Ulied, “tot dependrà de si la negociació amb la UE és suau o abrupta”. El més probable sembla que sigui un marc que respecti la lliure circulació de mercaderies i, per tant, que les coses continuïn força igual. I, tot i que tot està per veure, el procés de negociació pot durar un mínim de dos anys, i això “dóna temps a les empreses perquè s'hi vagin adaptant”, explica Ulied.
Seat és un dels grans exportadors catalans al Regne Unit. L'any passat hi va vendre 47.000 cotxes. La firma considera que “encara és massa aviat per avaluar els efectes” del referèndum, segons el director global de desenvolupament de la xarxa de concessionaris, Ferran Jover. Però si hi ha un sector que es mira de molt a prop el que passa és el financer. Londres és la capital financera de la UE, i entitats com el Banc Sabadell hi tenen interessos importants després de la compra del banc local TSB. De moment, la calma impera, però els experts creuen que els bancs continentals podrien repatriar bona part del seu personal de la City si la negociació no evoluciona bé. També es miren la situació amb molt interès les oficines de Kantox. Aquesta fintech d'intercanvi de divises fundada a Barcelona i amb seu a Londres es podria veure afectada igual que els bancs si la sortida implica haver de sol·licitar una nova llicència per operar a la UE. “Però podríem tenir la nova llicència en un termini de sis o nou mesos”, diu el seu conseller delegat, Philippe Gelis.
