‘Brexit': quan baixi la polseguera

El vot britànic sobre la seva sortida o permanència a la Unió Europea (UE) serà possiblement un dels factors clau que expliquin la política europea de la propera generació.

Què ha passat? L'opció del Leave era una coalició d'interessos contraposats. D'una banda, part de l'elit anglesa de tota la vida, nois d'internat amb una llicenciatura a Oxford o Cambridge, més aviat liberals que creuen que la UE és intervencionista, burocràtica i poc democràtica. De l'altra, la classe mitjana baixa que va engrandir Thatcher que ha vist en la UE, i més concretament en la immigració associada a la lliure circulació interna, l'origen dels seus mals.

A l'Europa continental abunda la caricatura dels votants del Brexit. Quan la gent no vota el que volem, ens reconfortem explicant-nos que són malvats o dements. En canvi, l'elit anglesa és molt més ben educada, viatjada i propera a l'economia productiva que la francesa, per no dir la catalana o l'espanyola. L'opinió pública anglesa coneix bé les barrabassades de la UE legislant o gastant, i en canvi a la nostra, mentre arribin subvencions, sembla que li sigui igual.

En les negociacions, el Regne Unit intentarà preservar el mercat comú acceptant una lliure circulació maquillada. Hauran d'implementar igualment molta legislació UE sense participar-hi, però econòmicament el Brexit no serà cap catàstrofe per a ells. La sortida de Brussel·les sí que és una tragèdia per a la UE. La visió anglesa més executiva i transparent era un contrapunt a unes institucions amb ineficiència de sector públic francès que segueixen cada cop més un processisme alemany, que posa la llei per damunt de la democràcia. El Brexit serà un problema, sobretot per als que quedem dins d'aquest híbrid del pitjor de França i d'Alemanya.