Economia

NARCÍS CODINA SURÓS

HOTELER PRESIDENT DE LA CADENA MED PLAYA, INTENDENT MERCANTIL I EXPRESIDENT DEL GIRONA F.C

“L'hostaleria està vivint una època gloriosa”

Considera que el sector d'aquí està en un bon moment a causa dels problemes que hi ha a Tunísia i a Egipte

El seu negoci hoteler va començar a Calella i es va fer glamurós a la Costa del Sol

RECONEIXEMENTS
Narcís Codina Surós, a la seu de Med Playa Hotels, a Girona, i amb dos dels “trofeus” més preuats, el dels cinquanta anys de trajectòria que li va atorgar la Diputació de Barcelona i, a les mans, el que li va concedir l'any passat l'Associació d'Hotelers de la Costa del Sol (Aehcos) per la seva trajectòria. “Potser us han guardonat més fora d'aquí que a Girona?”, li pregunto. “A Girona, no”, em confirma
L'hostaleria ben programada està incrementant les vendes a través d'internet
Fins que ha arribat aquesta junta, que és seriosa, pel Girona FC hi han passat juntes molt dolentes

Em trobo Narcís Codina
escrivint, fent un exercici de memòria sobre un paper sabent que jo l'aniria a veure. Té 84 anys i diu que ja no en té gaire, de memòria, però no és pas cert. M'explica que estava apuntant com va començar en el negoci hoteler, i reflexiona: “En la vida hi juga molt la sort.”

I com va començar?
Ja fa uns cinquanta anys vaig començar a fer operacions prèvies, entre elles constituir societats, buscar terrenys... D'aquí que la Cambra de Comerç de Barcelona el mes d'octubre em va donar un premi de l'aniversari de la constitució de la primera societat nostra, quan encara no era cadena hotelera.
No feia d'assessor financer?
Jo era assessor d'un promotor de Calella, i coneixia el finançament i la promoció d'hotels a través d'aquest senyor. Aleshores vaig tenir l'oportunitat de comprar un terreny. També va coincidir que l'operador anglès Sky Tours es va vendre a un senyor canadenc que es deia Thomson –després va ser lord Thomson– i els directors espanyols de Thomson Holidays, que em coneixien, em van brindar la possibilitat de promocionar hotels.
Sembla que va ser senzill.
Era una cosa fàcil perquè et deixaven la tercera part de la inversió a tornar en cinc anys. Et feien un contracte i amb els beneficis podies tornar el préstec... Calia buscar una tercera part de la inversió i aleshores acudir al Banco Hipotecario de España, que en sis o set mesos et deixava la tercera part. O sigui, que cobries perfectament la inversió amb aquestes tres fonts: l'operador turístic, el finançament amb capital propi i l'ajuda del banc.
De quins anys estem parlant?
En aquell moment crèiem en Calella i també en Benidorm. L'any 1965 i 1966 vaig comprar hotels a Benidorm i, el 1976, es van inaugurar dos hotels que van ser els primers nostres, l'hotel Riviera i l'hotel Reymar. L'any 1967 jo era president del Girona FC i buscava socis per al negoci hoteler, i entre ells vaig convèncer alguns membres de la junta del club. I també el meu soci en l'assessoria que teníem a mitges. Com que la promoció del Riviera i Reymar, malgrat que l'empresa constructora va fer suspensió de pagaments, ens va acabar sortint bé, Thomson va incrementar la confiança en mi i l'any següent, el 1968, vam inaugurar el Rio Park, el Riudor i el Regent, a Benidorm, i a la Costa del Sol vam inaugurar el Balmoral. En un sol any vaig ser promotor de quatre hotels, com mai de la vida m'havia pensat ser.
I la cadena, quan va començar?
El 1968 i 1969 vam sentir la necessitat de treballar com a cadena hotelera, perquè et programaven en uns fullets... Amb els directors de Thomson, els directors dels cinc hotels que ja teníem i jo mateix, el 1969 en vam fer el bateig i en va sortir el nom de Med Playa Hotels.
Va ensopegar de ple el ‘boom'...
El 1969 i 1970 hi va haver una gran expansió hotelera arreu. Van entrar molts socis a la cadena i entre tots la finançàvem, amb aportacions i amb avals.
Però hi va haver temps bons i temps dolents, i els bancs no tenen compassió. Els avals en temps dolents són un problema. Durant un temps em vaig apartar de la direcció per no fer mal els meus socis i amics amb els avals, i el 1995 la vaig recuperar un altre cop. Amb dificultats, però treballant molt i amb la confiança de Thomson vam sortir de l'atzucac.
Quants hotels té actualment?
Havíem quedat reduïts a deu o onze hotels, però darrerament hem anat comprant i ara tenim setze hotels, amb 8.100 llits. La recaptació d'aquest any serà de 85 milions d'euros. Tenim uns 1.500 treballadors. També tenim el que jo en dic una fàbrica de menjar a Reus. I dues bugaderies pròpies.
Que no es refia que li rentin
la roba estranys?
Els primers anys que érem a Benidorm creixien més de pressa els hotels que no pas les bugaderies. I què feien? Doncs hi posaven lleixiu, i els llençols duraven només una temporada. Vam decidir posar bugaderia nostra. Ara en tenim dues de molt ben organitzades. No només rentem sinó que lloguem la roba neta als hotels, que ens la tornen bruta. En tenim una a Salou, amb uns setanta o vuitanta treballadors, i una altra a Archidona, amb un centenar de treballadors més.
Almenys no hi posem lleixiu...
Com veu el negoci de l'hostaleria actualment?
Actualment estem vivint una època gloriosa en aquest negoci, en el sentit que a l'Estat espanyol aquests últims 50 anys hem creat una indústria que té professionals fabulosos, cuiners, maîtres, passavins, cambreres i cambrers, gent de la neteja... També hi ha molta seguretat. Vam tenir problemes en temps d'ETA, però va ser relativament poca cosa. En canvi, fa dos o tres anys que Tunísia ha perdut tota la clientela i Egipte també. I els turcs també han sofert una davallada, malgrat que amb el recent pacte amb Rússia, els turistes russos podran tornar aquest any a Turquia.
Encara en vindran més?
En nombre de turistes, aquest any potser no superarem l'any passat, que va ser molt i molt bo, però els preus s'han incrementat de l'ordre del 5% o 7% o 10%, depèn de les zones, i aquests increments bons per al sector compensen qualsevol possible descens.
Mai no plou a gust de tothom!
L'hostaleria està vivint èpoques bones. Fins i tot amb això del Brexit, els de Thomson Holidays ens proposen incrementar les places i fer més hotels. Més que ajudar-nos amb aportacions o entregues a compte, ens fan uns preus molt rendibles. Jo crec que ho fan perquè veuen la zona de Tunísia i Egipte tancada per molts anys, fins que no eradiquin els gihadistes de Síria i d'aquella zona... Als anglesos els fa molta por.
Com intervenen les noves
tecnologies en aquest negoci?
Confiem molt en els operadors de turisme, però l'hostaleria ben programada està incrementant les vendes a través d'internet. En aquest mercat obert no només hi ha els preus sinó també la qualitat i unes qualificacions d'allò que s'ofereix.
La seva família el segueix
en el negoci?
El director general de Med Playa Hotels és el meu fill gran i el cap de màrqueting és el meu fill segon. Aquest hivern farem una ampliació a l'hotel Pez Espada, de Torremolinos, de trenta habitacions, amb vistes al mar i jacuzzi a la terrassa, un plus d'excel·lència. I hem comprat uns xalets davant de mar al costat de l'hotel Riviera i podrem fer una ampliació de 35 o 40 habitacions, també. El turisme ha millorat molt i els hotels de tres estrelles estem donant serveis bons i podem oferir hotels davant de mar i un bon plus de comoditat. No només te'ls accepten sinó que te'ls paguen bé.
És encara l'hotel Pez Espada l'emblema de la marca?
Sí, perquè surt en tots els llibres i va representar el començament del turisme de classe a Torremolinos. Havien contractat un director suís i van formar personal durant molts anys. No va ser pròpiament una escola d'hostaleria però tothom que hi havia treballat es col·locava en altres hotels. La decoració la van fer molt bons arquitectes, un paviment molt maco, una sala de columnes de marbristes italians fantàstica.
I té un prestigi tremend.
I el millor, quin és?
El Pez Espada és el nostre hotel bandera, però potser és millor el Riviera, perquè Thomson se l'ha apropiat, en el sentit comercial,
i hi ha uns extres molt interessants. Els altres hotels de quatre estrelles com els que tenim a Benidorm o a Salou no tenen la categoria d'aquests dos de la Costa del Sol.
Vostè va ser president dels API
i també del Girona FC.
Com veu el club?
El veig molt bé, perquè penso que té una bona direcció. I em sembla que té el suport de gent que l'ha agafat com a promoció de jugadors o per fer-hi créixer els seus representats. Això no ho podíem pas fer abans perquè no podíem començar una temporada amb jugadors joves. Em sembla que en Geli és un bon representant i que darrere seu hi ha gent amb cara i ulls.
Hi havia jugat a futbol, vostè?
De jove havia jugat al Maçanet de la Selva i el Farners em va fitxar de porter reserva, però no em vaig estrenar mai. No m'hi hauria pas guanyat la vida... Perquè costa molt entendre-hi, de futbol. Jo no hi entenc pas. Vaig ser cinc anys president i encara no sé si en Benet Masferrer era bo o dolent. Tinc una petita afecció al cor i m'estimo més veure'l per la tele... I, encara, m'aixeco i passejo pel passadís.
Com va ser, doncs, que accedís a la presidència?
Jo era membre de la junta i potser vam fer deu sopars per veure qui en volia assumir el càrrec.
Al final em vaig oferir a ser president amb la condició que l'any següent algú em substituís, però ningú no em va substituir. “Continua, que ja anem bé”, em deien. I vaig tenir una fractura amb la resta de la junta en la qüestió del canvi de camp, de Vista Alegre a Montilivi. No ho repetiria mai perquè en aquells moments em va donar molts disgustos però, en el fons, si ho miro en perspectiva, m'ha donat més prestigi que desprestigi.
Des d'aleshores hi ha passat de tot, no us sembla?
Fins que ha arribat aquesta junta, que és seriosa, hi han passat juntes molt dolentes! Han passat èpoques que vaig témer que no ens haguéssim malvenut el club. En canvi, ara el camp és de l'Ajuntament i és del Girona FC. Diuen que els capitalistes són francesos, d'altres diuen que és el Manchester City. No ho sé, però en el fons, vist amb la perspectiva de molts anys, potser és millor que el camp sigui de l'Ajuntament de Girona.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.