ARRAN DE TERRA

MARC BATALLER

Sense pals de golf ni porteries de futbol

La set­mana pas­sada vaig des­co­brir un nou esport en un muni­cipi de mun­ta­nya de l'Alt Empordà, Maçanet de Cabrenys. Es tracta del fut­bol­golf, una bar­reja, com el seu nom indica, de fut­bol i golf, però sense por­te­ries ni pals. Tan fàcil, a pri­ori, com posar una pilota de fut­bol en un forat amb el mínims tocs que sigui pos­si­ble. Vaja, com el golf, però a cops de peu. Un amic meu em va convèncer per anar fins a Maçanet, on hi ha l'únic camp d'aquest tipus de l'Estat i que té 18 forats. «Ja veuràs, t'ho pas­saràs molt bé», em va dir. Encu­ri­o­sit, vaig accep­tar l'oferta. S'ha de reconèixer que estava una mica a l'expec­ta­tiva. Com a mínim, vaig pen­sar, si no m'agrada el que veig, pas­saré una tarda dife­rent i després aca­ba­rem la jor­nada amb una cer­vesa. Però l'entu­si­asme del meu amic par­lant sobre aquest nou esport, també em feia pre­sa­giar que estava al davant d'alguna cosa dife­rent i diver­tida. I la veri­tat és que m'ho vaig pas­sar molt i molt bé. En una hora, vam fer els 18 forats. Cada un amb un recor­re­gut dife­rent i amb obs­ta­cles que calia superar. Compta més la tècnica que no la força. M'explico. És un camp pen­sat per a totes les edats, on la mai­nada també pot jugar per­fec­ta­ment. Per tant, no cal xutar fort com un ener­gu­men per acos­tar-te al forat. Més val a poc a poc i bona lle­tra, perquè en el recor­re­gut et pots tro­bar arbres, pedres, pals, troncs, etcètera, que cal superar tran­quil·lament. I, és clar, també compta el ter­reny de joc. El camp no és una catifa de gespa com els de golf. I aquí és on radica la difi­cul­tat i també la part diver­tida. Has de jugar amb el ter­reny, amb les bai­xa­des i puja­des, els clots a l'herba i cal­cu­lar que un xut fluix, però ben diri­git perquè reboti en una mun­ta­nyeta, pot ser més efec­tiu que no pas una cano­nada a l'estil d'Ibra­hi­mo­vic. A més, cada forat té uns límits, i si xutes fora, et pena­lit­zen amb un cop més i sant tor­nem-hi.

S'ha de reconèixer que la pri­mera vegada que vas a Maçanet és com­pli­cat aga­far la mecànica de cada forat, perquè no et conei­xes el ter­reny de joc –a propòsit, situat en un marc idíl·lic–. És reco­ma­na­ble anar-hi amb algú que ja hi hagi jugat algun cop i que et pugui guiar una mica, però és clar ja se sap que les pri­me­res vega­des sem­pre són difícils en tot. Però ningú no et treu que et diver­tei­xis com un nen petit. Tam­poc no cal ser un gran virtuós de la pilota, però si vols fer el par del camp –72 xuts– sí que has d'estar una mica acos­tu­mat a tocar-la. Aquest camp es va obrir el mes de juliol i, de moment, ja ha aco­llit el I Open d'Espa­nya, en què hi van par­ti­ci­par juga­dors d'aquí i també d'alguns països d'Europa, com Ale­ma­nya, on el fut­bol­golf és bas­tant popu­lar. I ara es pre­para per aco­llir el cam­pi­o­nat mun­dial, pre­vist per al mes de juliol.

La jor­nada a Maçanet, doncs, va ser molt pro­duc­tiva. He des­co­bert un nou esport i segur que repe­tiré. Això sí, al final, vam jugar més estona de la que ens pensàvem i no vam fer la cer­vesa. Un altre dia serà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.