Charlot: llums i ombres de la ciutat

Charlot es mereix, com a mínim, un programa doble, que, de fet, es convertirà en triple tenint un ring com a escenari comú. Si fa quinze dies, proposava veure Charlot, boxejador, la sessió podria completar-se amb Charlot, àrbitre, curtmetratge de l'any 1914 i, com a plat definitivament fort, Llums de la ciutat, pel·lícula de 1931 en què el rodamón s'enamora d'una noia cega que ven flors i que, en recuperar la vista, en principi no identifica qui l'havia protegit. Més pobre que mai, Charlot surt de la presó i la noia, a la qual amagava la seva condició, s'afegeix al grup que l'humilia o el compadeix. Quan la noia el reconeix, apareix la paraula fi: la recuperació de la vista significa el final del somni. Aquesta «comèdia romàntica en pantomima», com s'autodefineix la pel·lícula amb un rètol inicial, exemplifica la capacitat de Chaplin per fer-nos riure mentre tenim els ulls llagrimosos o per fer-nos plorar quan encara riguem.

La sessió hauria de començar amb Charlot, àrbitre, títol que s'ha imposat a l'original, The knockout. El protagonista és Fatty Arbuckle, un dels còmics més populars del cinema mut fins que l'any 1921 va ser acusat de violar i provocar la mort d'una aspirant a actriu, Virginia Rappe. A causa d'una peritonitis, segons consta en l'informe mèdic, la noia va morir tres dies després de la trobada amb Arbuckle, que sempre va declarar-se innocent davant l'acusació, formulada per una amiga de Virginia Rappe, d'haver violat la morta amb una ampolla que l'hauria perforada. Els diaris de William Randolph Hearst (futura inspiració d'Orson Welles a Ciutadà Kane) van declarar-lo culpable i, encara que sortís absolt del primer judici-espectacle de Hollywood, Fatty (perquè era gras) Arbuckle va ser condemnat públicament i apartat del cinema. Pocs anys abans, era un dels reis de Hollywood, però en una producció de la Keiystone de Mark Sennett, Charlot va robar-li el protagonisme amb només tres minuts en què apareix com a àrbitre en un combat de boxa en què, separant els dos contrincants i alhora pegant i rebent, apunta les coreografies que desplegarà a Charlot, boxejador i reprendrà a Llums de la ciutat, en què per tal d'aconseguir els diners que podrien costejar l'operació que retornaria la vista a la seva estimada, accepta un combat arreglat. A última hora, però, el rival ha de fugir de la policia i Charlot s'ha d'enfrontar amb un adversari fornit que, tot i les coreografies de l'hàbil rodamón, aconsegueix derrotar-lo. Charlot: de fracàs en fracàs fins a la imaginària victòria final.