«Feia temps que no disfrutava tant»

—Havia tin­gut mai una ratxa de gols tant espec­ta­cu­lar com aquesta?

—«No, ni de bon tros. Jo sem­pre he estat un juga­dor d'una desena de gols per tem­po­rada, i el meu rècord va ser l'últim any al Fuen­la­brada, que en vaig fer quinze i em va fit­xar el Lle­vant.»

—I vostè és més aviat un extrem, no?

—«És que aquesta és la qüestió. A Fuen­la­brada vaig jugar sem­pre de mitja punta, però des que vaig fit­xar pel Lle­vant, que tot els entre­na­dors m'han fet jugar sem­pre d'extrem. Per sort, aquesta tem­po­rada Rubi m'ha tor­nat a posar al meu lloc, i em sento molt més a gust.»

—I com ho està vivint això de mar­car quasi cada cap de set­mana?

—«Magnífic. Em trobo millor que mai. Feia temps que no dis­fru­tava tant del fut­bol, per l'equip que tenim, per la manera de jugar tan ofen­siva, i per la con­fiança que em dóna el mis­ter. Jo sem­pre entro des de la segona línia i acos­tumo a sor­pren­dre les defen­ses.»

—Amb aquests números pensa que el vegi algun equip de segona per fer el salt, o amb 30 anys ja està de tor­nada?

—«Home, si et cui­des, amb 30 anys encara pots allar­gar la car­rera. Un no perd mai l'espe­rança de millo­rar, però jo ara estic cen­trat en el Beni­dorm, inten­tar ascen­dir i jugar a segona A amb ells.»

—Ja té ofer­tes per Nadal de segona A?

—«No, i no em treu la son.»

—Què ha fet Rubi a aquest Beni­dorm, quina tecla ha tocat?

—«La seva pro­posta de joc és molt poc habi­tual a segona B, és molt ofen­siu i a vega­des això passa fac­tura. Però ha pogut con­fec­ci­o­nar una plan­ti­lla al seu gust, i està tra­ient el millor de nosal­tres.»

—S'ha fixat alguna fita de gols per aca­bar la tem­po­rada?

—«Quan m'ho pre­gun­ta­ven quan n'havia fet sis o set, a tot­hom li deia que si arri­bava al meu rècord (15) ja em donava per satis­fet, però és clar, amb catorze ja... Crec que la pressió dels gols ja me l'he treta, i ara penso a anar par­tit a par­tit, i que l'equip gua­nyi, que al cap i a la fi és el més impor­tant. Si marco deu gols, però l'equip acaba bai­xant, no té el mateix valor.»

—I tant, ser­veix per engrei­xar el currículum, però a la llarga no ser­veix de res.

—«Això mateix.»

entre­vista a LUISMI LORO.