Llegats

En la primera sessió com a entrenador del Barça, Johan Cruyff va reunir els jugadors al seu voltant i els va deixar anar una sentència: «Si nosaltres tenim la pilota, el contrari no ens pot fer gol.» Amb el risc que comporta simplificar la llarga història, allà va començar a canviar tot. El Barça va inaugurar una etapa marcada per una filosofia de futbol que va esdevenir un patró de joc i que ha derivat en un model de club. Cruyff, però, no va inventar res. Va abocar al Barça el llegat del qual havia begut com a jugador de l'Ajax i de la selecció holandesa que dirigia Rinus Michels. Potser el Cruyff entrenador no seria punt d'inflexió de res si abans no hi hagués hagut el Cruyff jugador intentant canviar la història amb Michels a la banqueta, i Michels no estaria immortalitzat com a inventor del futbol total si el seu substitut a l'Ajax, Stefan Kovacs, no hagués inculcat a l'equip d'Amsterdam el futbol que després va fer la taronja mecànica en una translació d'estil com la que ara hi ha entre el Barça i la selecció estatal. I a Kovacs, qui el va inspirar? No cal continuar. Un llegat en porta un altre i aquest en deixa un tercer. Dimarts, parlant de la Pilota d'Or de Messi, Guardiola va parlar del seu, de llegat. No perquè reforcés el concepte que l'èxit és sempre, premis individuals inclosos, de tot l'equip, i reiterés que Messi no seria tan bo sense Iniesta i Xavi, o que el futbol d'aquests no lluiria tant sense l'argentí, sinó pel que hi va afegir de cua: «És aquesta idea de col·lectiu el que m'agradaria que quedés al seu cap.» Per als que estem convençuts que el futbol no només són números, sinó també paraules, per als que creiem que la història es conta i no només es compta, sentir un entrenador que parla dels conceptes que hauran de quedar en llegat és un plaer. Però el discurs no amaga una realitat: Guardiola pensa –i diu– allò que ha de quedar al cap dels seus jugadors. Tot un avís per a navegants.