Pedro hi és sempre
El canari ja havia marcat un gol en el mundial, però ahir va ser el gran revulsiu per empatar el duel
L'extrem va substituir Keita, amb una decisió arriscada del tècnic que va donar els millors fruits
Estava escrit en algun plec secret. El 2009 havia de ser l'any de Pedro Rodríguez. No hi ha cap altre símbol més poderós de l'era Guardiola que el canari. L'entrenador va apostar per ell en el primer gran repte a la banqueta del Barça, la prèvia de la Champions contra el Wisla, en el llunyà estiu del 2008.
«Pedro ens aporta moltes coses importants», es deia des del cos tècnic per justificar la determinació de col·locar com a titular un noi que, dos mesos enrere, gastava botes en els camps de tercera divisió.
Un any i mig després, Pedro és avui una de les cares del Barça de les Sis Copes. Estava escrit en algun plec secret. Pedro va arribar al mundial de clubs amb l'objectiu col·lectiu d'aconseguir el sisè títol. I amb el personal de mirar de marcar un gol i completar el ple de golejador en les sis competicions disputades i guanyades per aquest Barça memorable.
Les molèsties de Messi li van donar l'opció de ser titular en la semifinal. No la va desaprofitar i va firmar el seu gol.
Com s'esperava, no va sortir en l'onze inicial de la final. Guardiola va apostar per la veterania de Thierry Henry, acompanyat de Messi i Ibra.
Però a l'hora de buscar solucions als problemes que plantejava l'Estudiantes, Guardiola va recórrer a Pedro.
Això vol dir que va confiar en l'olfacte que té el canari per moure's sempre per zones de perill i aportar la mobilitat que fins llavors no tenia l'equip.
«Pedro té això, olfacte, intuïció, però també fa molta feina i sempre està allà. Celebro la seva progressió i el fet que ens hagi donat tantes alegries en moments decisius», va elogiar Pep.
Igual que a Riazor, l'entrada del canari, per Keita, va fer variar el dibuix tàctic del Barça. Pedro havia d'obrir el camp perquè l'Estudiantes, extenuat, comencés a ser víctima de la velocitat de circulació per les bandes. Com a Mònaco, el canari va desfermar l'èxtasi dels blaugrana a un minut del final d'un duel que els de La Plata ja creien guanyat. El cop de cap més important de la carrera encara curtíssima de Pedro va tornar l'esperança blaugrana per guanyar.
Era el seu segon gol en el mundial. Així, en totes les competicions, Pedro ja en n'ha fet onze. És a només un d'Ibra i a quatre del líder, Leo Messi.
La progressió és impressionant. La temporada passada, el davanter va jugar catorze partits i no va marcar cap gol. A hores d'ara, jugada la primera meitat de la temporada, Pedro ha participat en 23 partits, més del doble que la 08/09, i ha marcat onze gols més.
«Pedro té això, olfacte, intuïció, però també fa molta feina i sempre està allà», va elogiar Guardiola
