TAQUIGOL.
ÀLEX SANTOS
Ens queda la lliçó del treball
a l'alça
Un altre Barça que esclafa. Camina paral·lel al Barça de Guardiola el de bàsquet, que fa por. Fet amb els mateixos materials que han fet campió el de futbol (treball i rigor), a l'equip de bàsquet –per mà d'un home respectable, Xavi Pascual– no se'l pot perdre de vista, perquè apunta alt. D'entrada, i com si es tractés d'un altre partit de traca i mocador al Bernabéu, va esclafar el Madrid a Vistalegre: primer títol honorífic de la temporada.
Sosté Pep Guardiola que tanca els entrenaments als mitjans de comunicació perquè a la premsa no li interessa la seva feina i sí els detalls que al camp de treball esdevinguin després, posats en la gran amanida d'un telenotícies o bé d'una tertúlia o un diari, suposades informacions que li acabin generant un problema en l'opinió pública i al vestidor. Té part de raó, només part de raó, perquè de no tenir cap interès informatiu, els entrenaments van començar a generar cert atractiu en el moment en què, a banda de servir de recursos visuals, podien suggerir l'inici d'una gran notícia. Aquest any podria quedar de la següent manera: l'hem viscut i l'hem vist amb els nostres propis ulls i no cal que ningú ens l'expliqui. I de ben segur que el sabríem explicar, però de manera incompleta, perquè hi ha massa llocs on no hem estat.
És una llàstima que no puguem assistir a les sessions d'entrenament del Barça de Pep Guardiola, com abans passava amb altres entrenadors. A un li sembla que, tot i poder explicar amb pèls i senyals aquest gran 2009, no pot acabar d'entendre-ho tot si no ha vist com s'ha treballat al laboratori extern, el del camp d'entrenament, ja que en l'intern, el vestidor, sembla un espai difícilment assolible.
Malgrat aquesta gran falta d'informació que hi ha, malgrat que la puguem intuir, ens queda un any de grans lliçons per part de l'equip de Pep Guardiola, que també es pot fer extensible a la manera amb la qual ha actuat el club.
No cal anar gaire lluny per recordar estirabots que van ridiculitzar més d'un creient que un cop guanyada la lliga de campions, la resta de copes caurien pel seu propi pes, treballant o quedant-se de braços plegats. L'entitat també ha après dels seus excessos i ha possibilitat un marc de treball al tècnic i als seus col·laboradors perquè hagin donat el millor de si mateixos. És el cas de la ciutat esportiva, un recinte que ha resultat del tot imprescindible per treballar de la mateixa manera i en el qual Guardiola sempre hi va creure, fet pel qual l'actual directiva va fer el pas definitiu en adaptar-la al primer equip.
Són aquestes coses que també formen part del recull de lliçons que ens deixa aquest any 2009, a partir del qual se'ns produiran en el futur imatges d'aixecament de copes i vells records de plors i emocions, però sempre sense oblidar que la gran lliçó ja està escrita amb foc per als que vinguin després: si no es treballa amb el màxim de professionalitat i passió no hi ha res a pelar, i menys al Barça.
de baixada
Un any per oblidar. Va resultar colpidor escoltar l'altre dia el president de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, com acomiadava l'any dient que havia estat per oblidar. El gran somni de tenir casa nova s'ha convertit en una motxilla en forma de deute que no deixarà dormir més d'un durant anys. Penjat de la gestió d'un centre comercial i pendent que el futbol no torni a fer la guitza, entra l'Espanyol en el 2010 amb més pors que somnis.