JUGA I CALLA
MARTÍ AYATS
Les joves promeses i les presses
Les presses i l'ambició desmesurada han espatllat el que podien haver estat grandíssims jugadors de futbol. Les presses les posen la majoria dels clubs grans, els compradors: volen assegurar-se al més ràpidament possible els joves futbolistes que despunten, ja sigui perquè de debò creuen en el seu talent o per no haver-se de sentir a dir al cap d'un temps que no van fer res i van deixar escapar, quan valia quatre duros, un jugador que ha acabat triomfant. L'ambició desmesurada va a càrrec dels clubs venedors que necessiten diners, en algunes ocasions, i de l'entorn més proper del jugador (familiars, agents ) o del mateix jugador, en les altres. I el problema no afecta només el futbol professional, ni quan hi ha diners pel mig, sinó que hi ha un munt de casos en què la impaciència apareix fins i tot en categories de base. L'enlluernament que provoca la possibilitat de fitxar per un equip considerat important acaba moltes vegades generant unes expectatives i una pressió a l'entorn del nen que no són bones. El resultat sol ser que mirant de fer dos o tres passos endavant, amb tota la bona intenció del món, en més d'un cas se sol acabar fent un pas enrere del qual és molt dificultós refer-se.
En la lliga espanyola hi ha un cas que exemplifica, tornant al futbol professional, aquesta situació: el de Sergio Canales. El jove migcampista del Racing de Santander ha tingut un debut impactant i ha fet quatre gols, però és normal pagar 10 milions d'euros per ell sense haver jugat ni deu partits a primera divisió? Quan un club com el Madrid té molta pressa per tancar l'operació, un com el Racing no pot fer cap lleig a aquesta quantitat de diners i l'entorn del jugador pensa més en el futur que en el present, no hi ha interrogació ni pausa per a la reflexió que valgui. L'aura que crea l'impacte de les portades i la popularitat bloqueja moltes vegades la capacitat per posar tot el que cal sobre la taula. La temptació és massa seductora, massa embriagadora per parar-se a sospesar tot els elements. Però el cert és que tot jove jugador, per molt bo que sigui, després de la seva eclosió necessita un període d'assentament, d'assimilació, i és millor que la faci sense cap tipus de pressió afegida. Últimament, però, aquesta etapa es passa per alt. I un cop arribats a aquesta situació, el factor que determinarà si l'operació fructifica i Canales, o qualsevol altra jove promesa en la seva situació, farà una gran carrera no són les qualitats futbolístiques sinó la maduresa i la personalitat del jugador.