Renovació cantada

No és fàcil dirigir un grup de cracks, amb uns egos que poden ser desmesurats, en un equip en què només poden jugar onze, o si volem catorze –amb tres canvis no sempre ben païts–, mantenir la coherència del grup havent guanyat tots els títols possibles, arribar més amunt que mai en la història del futbol i saber que l'esquema es basa en el compromís permanent i en un planter que pessiga cada cop que té l'oportunitat de fer-ho. L'èxit de tot aquest esquema, no fàcil, té un nom, Pep Guardiola. El futur sembla evident. En Pep només vol renovar si ell és el responsable de tal plantilla, ara bé, amb quines condicions? Aquí és on crec que hi ha la resposta del milió. Vol continuar com fins ara, sense cap interferència. D'acord amb la secretària tècnica, tot fa pensar que viu a la perfecció, o prou bé, amb en Txiqui, i fent de parella de fet amb la directiva que vingui després de Laporta. El principal crèdit és el suport de tothom, actuals directius i futurs. Tots? Aquí tinc els meus dubtes. No sé quina relació i criteri té respecte a ells, però el veig incompatible amb qui no aposti de totes totes pels nanos de la Masia. És a dir que tots els candidats s'hauran de posicionar afirmativament vers aquesta decisió que ha permès el triomf més absolut del Barça, amb Pep d'entrenador i amb la sorpresa que els jugadors forans són els que més han defensat aquesta filosofia. Un altre aspecte que destaca és la sensació de ser un grup molt compacte de companys, proper a ser gairebé amics, que no admetrà, via entrenador, qui no defensi el camí de la companyonia més activa i positiva. L'exemple de l'adéu a Eto'o marca un camí inflexible. És a dir que tothom a l'aguait, defensar els companys i un comportament correcte en la vida privada. Si no, primer avís, suplència conseqüent i, si no hi ha rectificació, porta oberta. Aquesta és la filosofia d'en Pep, aquestes són les seves condicions. A mi em sembla tan lògic com natural.