La foto i la lletra petita

Pep Guardiola podia haver fet la roda de premsa d'ahir tot sol. Potser hauria estat millor. Però va voler que l'acte d'anunci de la seva voluntat de continuar com a entrenador del Barça fos un acte de club. Per això va comparèixer amb el president, el secretari tècnic i el vicepresident esportiu. En certa manera, Guardiola va concedir a Laporta la foto que el president volia, però va deixar clar en la lletra de la compareixença que el seu pla en el fons és el mateix que era, amb l'única diferència que ara és pública la seva voluntat de firmar o no el seu nou contracte amb el president que surti elegit en les properes eleccions. I va quedar clar també que en la seva trobada de dimarts a la nit Laporta li va proposar un model de contracte (el que es va filtrar a determinats diaris perquè l'esbombessin) que el tècnic, molt educadament, li va dir que no pensava signar perquè només donarà valor per a la pròxima temporada al que pugui pactar amb el nou president. La foto dirà el que vulgui qui la miri sense posar-la en context. Però el context és clar.

L'acte d'ahir no era la firma de cap renovació. El que Laporta en diu «renovació» és en realitat el que en va dir Guardiola: «Matar el tema.» Si algú hi vol veure una foto que podrà ser utilitzada amb finalitats electorals per la candidatura(-res) continuista(-es), el que va passar en realitat és la constatació clara que, si encara hi havia possibilitats que passés, Guardiola ja no signarà la renovació amb els actuals directius. Potser saber la data de les eleccions hauria fet possible que Guardiola prengués la decisió amb més elements de judici, però ja està clar que el president Laporta no pensa fer-les abans de l'últim dia possible si no és que el president José Montilla no avança la data de les eleccions al Parlament, previstes inicialment per a la tardor. Laporta ho va dir ben clar en l'entrevista de la setmana passada a El Mundo del siglo XXI (el que ell en diu «caverna mediàtica espanyolista»): «Si Montilla avança les eleccions, pot ser que no hi arribi a temps», li preguntava l'entrevistador. «Si això passa, hauré d'anunciar-ho abans», va respondre Laporta. L'agenda del president del Barça, ja se sap, està supeditada al calendari polític. La de Guardiola, en canvi, continua estant lligada al calendari del club. Passa, però, que el calendari del club està molt condicionat als esdeveniments quotidians. L'eliminació de la copa allarga les setmanes i afavoreix el debat estèril i l'especulació... Laporta pressionant dia sí dia també per una renovació que disfrutarà un president que ja no serà ell... I els mitjans de comunicació com a gran altaveu d'aquest neguit, que han convertit un interès de la directiva i el tema estrella de debat de l'entorn en un clam popular... Algú havia d'aturar aquesta bola de neu abans que es fes massa grossa i més d'un i de dos hi prenguessin mal. I com que la responsabilitat de club ja fa temps que no l'exerceix ningú amb la sensibilitat i la credibilitat amb què ho fa Pep Guardiola, ha estat ell el que ha fet el pas per posar calma a l'ambient. Si encara queda alguna cosa del vell lema electoral de Laporta, Primer, el Barça, ara és patrimoni de Guardiola. Com passa sempre, tothom farà la lectura interessada que vulgui de l'acte d'ahir. Però Laporta té una foto buida de contingut i Guardiola torna a guanyar: firmarà quan ell vulgui i amb qui vulgui. I si Guardiola guanya, hi guanya la gent, que ahir van sentir el que ja intuïen que passaria.