La nova afició

S'està pro­duint un feno­men nou en el món dels afi­ci­o­nats que seguei­xen el fut­bol, l'apa­rició de gent que fins ara estava més ama­tent i seguia altres esports, i d'una manera sig­ni­fi­ca­tiva la presència de per­so­nes del sexe femení. El fet cal atri­buir-lo al Barça i a la seva manera d'enten­dre i mos­trar el joc que genera par­tit rere par­tit. En el pri­mer cas de nous segui­dors té una certa lògica, qui estima l'esport se sent fas­ci­nat pel joc col·lec­tiu blau­grana i ara l'equip de Guar­di­ola fa més com­pren­si­ble allò tan ama­nit d'espec­ta­cle espor­tiu.

En el segon cas, el públic femení, és evi­dent la notòria presència de nenes, noies i dones en gene­ral a l'estadi, però encara crida més l'atenció la seva presència en cafès, bars, penyes i llocs on els tele­vi­sors atra­uen com mos­ques a la mel els afi­ci­o­nats que a través de la pan­ta­lla petita s'enci­sen amb el joc dels cracks culers. Un feno­men que es dóna arreu del món. Només cal recor­dar la final del mun­dial de clubs i la vari­e­tat de segui­dors i segui­do­res que hi havia.

Seria bo apro­fi­tar de veri­tat aquest moment tan espe­cial. El fut­bol agrada més al món espor­tiu més divers i al sexe femení per la seva bellesa estètica i con­cep­tual. Joc d'equip, soli­dari i cer­cant el gol. Cal­dria, doncs, estar ama­tents a tallar d'arrel tots aquells brots de violència que fan mal per expan­dir-lo encara més.

Ah! I cal no obli­dar el fut­bol femení per entrar en el món espor­tiu nord-ame­ricà, com ha pas­sat a Ale­ma­nya. Plan­te­jant-se'l seri­o­sa­ment, fer-lo estu­diar per la gent més experta: el temps dels par­tits, les dimen­si­ons del ter­reny de joc, el pes de la pilota, etcètera, per con­ver­tir-lo com el fut­bol més clàssic, en un dels pocs esports en què tot­hom, sigui com sigui física­ment, pugui ser-ne un prac­ti­cant de debò. És uni­ver­sal per ser sen­zill en tot. El Barça de Guar­di­ola és el camí.