Cada partit, una guerra

a l'alça

Barrufet, un dels grans. Ja és oficial la retirada de l'últim estendard de l'etapa més brillant de l'handbol barcelonista. Al marge de discussions que pugui generar la seva figura quan la secció va viure tensions internes, ningú no pot treure mèrit a la seva carrera. La seva decisió de continuar en el club respon a una lògica inqüestionable del fet que els millors esportistes han de continuar vinculats al club, encara que sigui com a advocat.

L'àrbitre del partit Barça-Getafe (Teixeira Vitienes) va treure la vermella a Rafa Márquez abans d'assenyalar el penal? És a dir, per sobre d'assenyalar el càstig del penal, el col·legiat va voler expulsar el barcelonista? Teixeira Vitienes, a banda de ser un àrbitre nefast, com quasi tots els de la lliga, és el mateix que no va observar res en la puntada a la cara que va clavar un salvatge del Bilbao anomenat Amorabieta a Messi. Han sucumbit ja els àrbitres a la campanya delirant impulsada pels diaris madridistes (As i Marca) i per quasi totes les televisions i ràdios madridistes i amb seu a Madrid (SER, Cuatro, La Sexta, Tele 5, Antena 3, etc.)? Tinc dubtes. Es pot relacionar, si un ho vol, però per sobre de tot això hi ha l'arbitratge i la seva incapacitat. Si el Barça i el Madrid no juguessin aquesta cada cop més dolenta lliga de futbol, els arbitratges serien igual de nefastos. Per tant, es pot crear una campanya impulsada per un que està tocat del bolet, però el que sempre hi haurà serà un àrbitre, les mancances i nul·litat del qual tindran sota el seu control un negoci multimilionari, com el del futbol professional.

La preparació limitada dels àrbitres de la nostra lliga –pagada a preu d'or– és el càstig amb el qual hem de carregar tota la vida. Mireu en el bàsquet, en què es pot fer servir el vídeo per jutjar jugades. En una jugada que sembla clara, com l'última del partit Partizan-Barça, els col·legiats s'esmicolen amb la pressió del públic i escombren cap a casa. No hi ha res a fer; és el càstig que hem de suportar. No obstant això, sorprèn la bogeria en la qual estan atrapats cada cop més els representants dels mitjans de comunicació que amplien cada cop més el ramat nombrós i sorollós que insisteix a posar en dubte l'hegemonia del FC Barcelona. Això no passa en cap país civilitzat si acceptem aquesta condició per al nostre. És una falta de respecte absolut estar qüestionant el Barça cada diumenge i agafant-se a la baula més feble de la cadena, els àrbitres. Arribarà al cas que a algú d'aquí li agafi per posar la lupa en tots els partits del Madrid i que cada dilluns ens aporti un document amb els atracaments favorables a l'entitat madridista? No sembla sensat, malgrat que a 600 quilòmetres és aquesta l'actitud que agermana tots els mitjans i informadors: estomacar, fuetejar i posar en dubte amb mitges veritats o sonades mentides, a banda de manipular, l'estat esportiu del Barça.

El Barça està sotmès cada dia de partit a l'Estat espanyol a una pressió que cap equip podria suportar més d'un any seguit, carregada d'odi visceral i alimentada, per si no n'hi hagués prou, per una premsa adversa i malaltissa que des de fa uns anys converteix cada tarda de futbol del Barça en una veritable guerra.

de baixada

El desori de Maradona. La llista de convocats de Maradona per a un amistós ha estat l'última pífia d'aquest seleccionador que ocupa un càrrec per al qual no està preparat, ni en el vessant esportiu ni en l'administratiu. Va arribar a convocar cinc jugadors que no podien participar en el partit. Mai una persona en el futbol ha tingut tantes oportunitats com Maradona. I ell, en comptes de la reforma, continua emparentat amb el ridícul.