Frustrant

Entenc la frus­tració del madri­disme entès en el seu con­junt. Començant per Flo­ren­tino Pérez, con­ti­nu­ant per Jorge Val­dano i alguns dels juga­dors del pri­mer equip i aca­bant per la majo­ria de mit­jans de comu­ni­cació de Madrid, espe­ci­al­ment l'As i el Marca. I és que no saben què fer per fre­nar la bri­llant tra­jectòria del Barça. Els punts que el Madrid no pot reta­llar als camps de fut­bol els pretén reta­llar a través de dues vies; als des­pat­xos fede­ra­tius i inci­tant una cam­pa­nya infame, mani­pu­la­dora i calum­ni­osa a través del segui­disme de la premsa espor­tiva de Madrid.

Volen crear entre el col·lec­tiu arbi­tral la idea que el FC Bar­ce­lona està a cinc punts del Madrid gràcies als ajuts arbi­trals, una teo­ria falsa que, fins i tot, ha negat bona part de la plan­ti­lla del Madrid. El Madrid, però, no se sor­tirà amb la seva, segur. Se li veu massa el llautó. I en aquesta trampa el Barça no és que no hi hagi de caure, és que segur que no hi caurà.

I d'això ja se n'encar­rega el mateix Pep Guar­di­ola, no cal par­lar dels àrbi­tres, ni quan s'equi­vo­quen a favor ni quan s'equi­vo­quen en con­tra, dels àrbi­tres no se n'ha de par­lar, han de ser invi­si­bles. Tot això que estan fent se'ls girarà en con­tra, perquè els àrbi­tres també fica­ran la pota a favor del Madrid i també sense voler. I és que, al final d'una com­pe­tició, els àrbi­tres, cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent­ment, sem­pre afa­vo­ri­ran els equips grans. Sem­pre afa­vo­ri­ran el Barça, el Madrid, el Sevi­lla o el València per damunt del Xerez, el Tene­rife, el Valla­do­lid o l'Alme­ria. I això passa en la lliga espa­nyola, en la ita­li­ana, en l'anglesa i en l'ale­ma­nya, i és evi­dent que no hi ha intenció en les deci­si­ons que es demos­tren equi­vo­ca­des.

El Barça només ha de demos­trar la seva supe­ri­o­ri­tat al damunt dels ter­renys de joc com ho estan fent cada cap de set­mana i el Madrid al dar­rere, i compte, que el que fa el Madrid té un mèrit extra­or­di­nari. La manera de no entrar en l'espi­ral d'aquesta impre­sen­ta­ble cam­pa­nya de mani­pu­lació espor­tiva és el silenci i el bon joc, segur que la pro­fes­si­o­na­li­tat dels àrbi­tres (amb encerts i errors) farà la resta i posarà tot­hom al lloc on li cor­res­pon. Si el Barça posa encara més pressió sobre els col·legi­ats tot anirà pit­jor i es crearà un clima irres­pi­ra­ble. L'As i el Marca fan la seva guerra, que en cap cas ha de ser la nos­tra, nosal­tres hem de fer allò de muts i a la gàbia.

Dei­xem per als per­de­dors les llàgri­mes i les lamen­ta­ci­ons. La frus­tració té color, el color blanc.