El terreny de joc del Girona, un enemic conegut
Montilivi no drena bé i es pot tornar a convertir en un problema per al Girona
L'equip fa tres setmanes que no el trepitja, però les pluges l'estan castigant
A l'octubre es va intentar reparar el drenatge i es va canviar tota la gespa
«El camp està notant molt les pluges i l'aigua s'està estancant. Sembla que s'estan donant les condicions meteorològiques habituals de la Real, que se sap moure en aquestes circumstàncies»
«Ja fa setmanes que no toquem la gespa de Montilivi. El camp, jo el vull cuidar i no pas destrossar. I no m'agrada buscar excuses»
«M'agradaria tenir una ciutat esportiva amb dos camps d'herba només per al primer equip, però tenim el que tenim i ens hem d'adaptar a les circumstàncies»
«És bastant important poder trepitjar la gespa durant la setmana perquè, si no, no pots agafar les mides al camp, preparar l'estratègia... una mica tot. És una cosa que ens passa tot l'any i ara no serà cap excusa»
«Normalment un camp enfangat beneficia l'equip de fora perquè el de casa està obligat al bon tracte de la pilota i a tocar-la més. L'equip visitant vindrà a esperar al darrere, i el camp perjudicarà el de casa»
La gespa potser és de màxima qualitat, però fa tota la pinta que l'actuació que es va fer a l'octubre a Montilivi per solucionar el problema de drenatge no ha tingut els resultats esperats. Almenys és el que s'intuïa quan les pluges encara no havien fet acte de presència –la gespa de la zona més propera a la tribuna presentava unes tonalitats força més fosques que la de les altres parts del camp– i el que s'ha constatat quan ha començat a ploure de manera generosa: hi ha una gran quantitat d'aigua acumulada a la zona més propera a la tribuna que difícilment desapareixerà abans del partit de demà. I el rival, a sobre, és la Real Sociedad, un equip més físic que el Girona i bastant més avesat que no pas els de Narcís Julià a jugar en terrenys de joc pesats. Fins ahir al migdia havien caigut 23 litres per metre quadrat a la ciutat en les últimes 24 hores.
«Demà [per avui] s'anuncia sol i diumenge, pluges, però no del tot confirmades.» Que Julià es presentés a la sala de premsa amb el l'informe meteorològic ben après ja era un símptoma clar que el temps preocupa, i molt. L'entrenador del Girona voldria un camp ràpid, però tem que el fang podria guanyar terreny a la gespa i que durant l'enfrontament sigui més important la condició física que la tècnica.
Deu dies sense descans.
Fins ara, la gespa havia respost prou bé. Com a mínim, s'havien evitat imatges com la del curs passat en què el camp va ser un autèntic fangar en alguns partits. El Girona també va tenir la mala sort que la concentració més alta de partits a Montilivi coincidís en l'època que més va ploure.
El lloc d'entrenament, sempre en suspens
Montilivi, el camp annex –no serveix per fer treball de camp en situacions reals, per les seves dimensions més reduïdes– i Riudarenes són els tres únics escenaris de què disposa el Girona per treballar. I quan plou, ni Montilivi (s'ha de preservar) ni Riudarenes (l'Ajuntament ha demanat explícitament al Girona que no es castigui quan plou) estan aptes per ser trepitjats. Aleshores, la plantilla té com a alternatives anar a l'annex, refugiar-se al gimnàs o exercitar-se al camp de Torres de Palau en gespa artificial, cosa poc aconsellable. O fins i tot ajornar alguna sessió. En moltes ocasions, s'ha d'improvisar un canvi d'escenari. Aquesta setmana, sense anar més lluny, hi havien previstos dos entrenaments a Riudarenes i només se n'hi ha pogut fer un. «Ens hem d'adaptar», diu Julià. «La setmana passada vam tenir unes situacions bastant estranyes per entrenar-nos i vam guanyar per 0-3. No m'agrada buscar excuses», diu el tècnic. El club no ha buscat o no ha sabut trobar més camps de gespa natural que facin d'alternativa.
