Christian Gross, el tècnic que va ser menyspreat a Anglaterra

Al començament del 1997, el Tottenham Hotspur va fixar-se en el tècnic del Grasshopper suís per intentar aixecar el vol. Després de 14 jornades, els spurs eren només un punt per sobre de la zona de descens, per la qual cosa Gerry Francis va marxar per la porta de darrere, fet que va permetre que un desconegut Christian Gross aterrés a l'aeroport de Heathrow sense saber que iniciava una curta estada a l'infern. En la primera roda de premsa, Gross va intentar causar bona impressió parlant en anglès sense traductor, però l'endemà la premsa groga anglesa es va riure de la seva frase «I want this to become my ticket to the dreams», frase que el va acompanyar arreu on anava amb una rialla sorneguera sota el nas.

Durant nou mesos, Gross va ser linxat públicament per la premsa, que, fins i tot, un cop ja havia marxat l'actual tècnic de l'Stuttgart, continuava publicant cada cop que un tècnic desconegut arribava a la Premier, que «seria bo que no fos un altre Christian Gross». Segons un diari de gran difusió i poca serietat, Gross podia ser definit com «un pallasso ignorant continental sense el valor de fer el que cal per portar un club a la glòria». Tot i debutar amb triomf per 0 a 2 al camp de l'Everton, doncs, Gross no guarda gaire bon record de la seva primera experiència a l'estranger com a tècnic, que va acabar amb nou victòries en 27 partits. Gross, però, ho va fer millor del que sembla, però va ser víctima de la pressió de l'entorn i d'una afició que no va perdonar que el seu primer partit a casa fos una derrota 1-6 amb el Chelsea que va fer molt de mal.

Ja des d'aquella roda de premsa inicial tot va anar malament. Gross, per exemple, va intentar imposar un estil de joc atrevit, que demanava als seus jugadors recórrer molts metres en cada partit. Ara, no tenia una plantilla dissenyada per aquest estil de joc i, a més, va veure com les autoritats britàniques no li van donar permís de treball al seu especialista en preparació física, Fritz Schmid. Els inicis, doncs, van ser complicats, però de mica en mica Gross va fer bona feina: Aquell Tottenham només va perdre un dels últims nou partits de lliga, es va salvar còmodament i va acabar jugant grans partits, com un 3-3 amb el Liverpool o un 6-2 al Wimbledon. Gross va ser qui va situar David Ginola en una posició on manava i brillava, i va treure el millor suc del ja veterà Jürgen Klinsman, l'home que, curiosament, havia recomanat Gross al Tottenham després de quedar-se impressionat per l'atreviment i velocitat del seu Grasshopper, que la temporada 1996/97 va quedar a un pas dels quarts de final de la Champions gràcies a triomfs com un 0-1 al camp de l'Ajax.

El curs 1997/98, doncs, Gross va continuar al capdavant del Tottenham, però només va rebre permís per fer un sol fitxatge. La premsa continuava rient-se del seu nivell d'anglès i criticant decisions com ara la de controlar la dieta dels jugadors i fer-los entrenar-se el dia posterior als partits perquè eren massa «continentals». Gross va ser acomiadat, segons el president del Tottenham, «perquè la pressió de l'entorn i la premsa és insuportable» després de tot just tres jornades de lliga, un fet anòmal en una lliga en què els entrenadors solen tenir confiança. Tres jornades en què havia guanyat un partit i n'havia perdut dos, un contra el Manchester United. Capcot, Gross tornaria a Suïssa, al Basilea, on va guanyar quatre lligues fins a fitxar per l'Stuttgart.