En el nostre model, l'entrenador entrena

«L'entrenador ha d'entrenar, jo no arribo a tot, jo no puc amb tot», va respondre el 20 de gener passat Pep Guardiola quan li van demanar si es veia com a mànager general del Barça. Les paraules de Guardiola tanquen, al meu entendre, un debat transcendental sobre el model esportiu que volem per al FC Barcelona. Parlem del rol del secretari tècnic i de l'entrenador, dos càrrecs de tanta importància i responsabilitat que s'han de mantenir separats perquè el club continuï donant els èxits dels darrers anys. I és que són molts els motius que donen sentit a la sincera reflexió que va expressar en veu alta Pep Guardiola.

En primer lloc, la immensa dedicació de l'actual entrenador amb el primer equip és incompatible amb la planificació esportiva a mitjà i llarg termini. Tothom entén que l'entrenador, que ha de vetllar pel dia a dia, no pot estar estudiant, per exemple, vídeos del pròxim rival a la vegada que visiona resums d'altres lligues per fer el seguiment d'altres jugadors que podrien interessar per a pròximes temporades.

Segon, el secretari tècnic ha d'informar periòdicament sobre la dinàmica futbolística de l'entitat al president, a la junta directiva, a la comissió delegada o a l'assemblea de compromissaris. L'entrenador ha d'estar al camp amb els jugadors i no pot estar alhora als despatxos informant els gestors del club.

El tercer motiu és que el secretari tècnic ha d'assegurar la continuïtat del projecte esportiu per possibles eventualitats com ara el relleu d'un entrenador. El Barça va guanyar les sis copes un any després de canviar d'entrenador. Això va ser possible només perquè es va mantenir la continuïtat del model esportiu a través del secretari tècnic. La història i les experiències d'altres clubs demostren que quan no es consolida una filosofia definida, es va a les palpentes i els èxits esportius no acaben d'arribar.

Quart, el secretari tècnic és qui assumeix aspectes capitals com ara la contractació de futbolistes, qui gestiona les primes, els salaris i les variables dels jugadors. Mentre l'entrenador ha de vetllar pel resultat immediat, el secretari tècnic s'ha de preocupar per planificar les dues o tres temporades següents.

Pep Guardiola i Txiki Begiristain (i també Frank Rijkaard) han guanyat lligues i Champions com a jugadors i com a tècnics, i coneixen millor que ningú com funciona el club. La coordinació entre entrenador i secretari tècnic ha estat la clau que ha portat el Barça als millors moments de la seva història. Canviar aquesta dinàmica suposaria una clara desvirtualització d'un model que és admirat arreu del món.

En les pròximes eleccions, el món barcelonista haurà d'escollir entre diverses opcions i fer confiança a la proposta que consideri més adient. Però no us enganyeu. El que està en joc no és només la figura del president, sinó quelcom molt més important: està en joc una idea de club, una filosofia de gestió, un model esportiu. Pel que fa a la precandidatura que lidero, deixo clara la meva posició de mantenir el model que tants èxits ens ha donat. El nostre model no serà el de Ferguson del Manchester, sinó el del Barça de les sis copes. I el model del Barça de les sis copes ha separat i continuarà separant les figures del secretari tècnic i l'entrenador. Perquè al model del Barça de les sis copes, el secretari tècnic ha de planificar i l'entrenador ha d'entrenar.