Les palpitacions de Guardiola
El tècnic diu que té la sensació que s'acabarà guanyant algun títol
Admet que «cal fer-ho molt millor» i s'autoinculpa per la davallada en el joc
S'enfada per l'esbroncada inexistent: «Quan les coses van malament mai crido»
Ara mateix, ni tan sols ell sap el recorregut que acabarà tenint a les banquetes, però títols a banda, el que ningú li podrà qüestionar són les lliçons de sentit comú i responsabilitat amb què obsequia el públic quan s'asseu davant un micròfon. Argumenta cada comentari que fa, fuig de presumir i s'emprenya quan s'intenta confondre l'afició imputant-li actes que no fa. Guardiola va ser enèrgic quan se li va preguntar per la suposada (i ahir desmuntada) esbroncada que va fer als seus jugadors a Stuttgart en el descans del partit: «Qui diu això s'equivoca. No hi havia cap mitjà de comunicació al vestidor. La intenció del missatge que vaig donar als jugadors és que són meravellosos, molt bons i que no dubtessin que això ho tiraríem endavant. Els vaig dir que no sabia si seria en la segona part o en el partit de tornada, però que ho tiraríem endavant. Aquesta va ser la intenció del meu missatge.» I no es va aturar: «Quan les coses van malament no els crido mai. Ho faig quan guanyem 4-0. Per què ho sapigueu. Quan perdem no els crido mai perquè els veig patir i amb ganes de tirar les coses endavant. I com que els entenc, el que busco és generar solucions perquè puguin jugar millor. Els vaig dir moltes coses però no els vaig esbroncar.» Quan se li va preguntar si s'acabarà guanyant la lliga i la Champions, va revelar que ell manté la confiança intacta en aquest equip: «M'he cansat de dir que el triplet no es tornarà a repetir mai més. El meu objectiu és que l'equip competeixi fins al final en tots els fronts. Això és el que em va ensenyar l'Àngel Mur [l'històric i ja retirat massatgista blaugrana] i el que s'ha d'exigir al Barça. Si després guanyarem? No ho sé. Jo sento que sí, que alguna cosa guanyarem però el que vull és que si no ho aconseguim que no ens puguin fer cap retret.» I va deixar clar que l'autoexigència és un lema: «Sabem que ho podem fer molt millor. Hem demostrat que som capaços de fer les coses molt bé i en els últims tres partits no hem estat bé. No ho dic jo, si ens asseiem ho podem veure tots.» Dit això, no té retrets i sí la fórmula per tornar al camí traçat: «Quan les coses van bé, estic preocupat per mantenir la tensió, i quan van malament el que intento fer és mirar la manera de revertir la situació. És qüestió de retrobar certes coses i crec que les tinc controlades.» I nega que l'equip hagi perdut actitud: «No estic enfadat perquè ells em demostren que ho volen fer bé. Quan un jugador no va a totes o no corre més no és un problema d'actitud. A vegades és per una errada tàctica o per una errada del company. I el que veig és que ells pateixen. Si fos un problema d'actitud això no passaria. Ells són molt llestos i saben que quan vegi a un a qui tot li sigui igual el que faré és enviar-lo a la graderia.»
També va ser rotund quan se li va demanar si s'havia plantejat canviar la manera de jugar: «Si l'estil és anar a guanyar el partit, donar velocitat a la pilota, jugar a l'atac i fer prevaldre la tècnica, podeu tenir clar que mentre jo sigui l'entrenador això no es canviarà mai. Potser demà em torno boig i col·loco set defenses, però si ho faig podeu estar convençuts que tots aniran a l'atac.» Insisteix que això és intrínsec del Barça: «L'estil, l'essència, no es toca. La pilota la volem nosaltres, les oportunitats de gol les volem generar nosaltres. Això serà així encara que perdem els pròxims quinze partits.» Un missatge clar per als que començaven a tenir dubtes i una meravellosa declaració d'intencions.