La senzillesa és el secret

S'equivoca en Guardiola quan diu que és el treball, la disciplina, la solidaritat del grup o el desig de guanyar la raó dels èxits. Tot rau en la senzillesa. Així de fàcil, així de difícil. Tot comença i acaba en la condició humana. En pensar més enllà d'un mateix. En fer equip sumant. La victòria i l'excel·lència venia al cas per la presència massiva de públic en partit d'horari europeu, amb un rival respectat i, per a molts, vist com a equip germà, una majoria aclaparadora de jugadors propis i d'aquells que provoquen més proximitat i caliu, una rectificació del planteig del partit i la comunió de saber que avui a l'estadi es disfruta del futbol, que no es pateix el futbol. Així s'ha de considerar l'aportació clau d'Henry, fins ara tan criticat aquesta temporada, o la bassa d'oli del vestidor. Ara, en haver arribat al cim del món del futbol cal tallar de soca-rel tot el que pugui posar en perill aquesta privilegiada situació. Que no només és esportiva, sinó social i humana. És sagrat l'acord amb l'Unicef, qui vulgui malmetre aquest compromís que ens enalteix és que és un foll que el desqualifica per presidir el Barça i tot el que representa. No em va agradar, no m'ho creia, pensava que era propi de gent irresponsable, que el mateix dia que estava veient pels carrers de Montevideo el dia de la presa de possessió de l'exdirigent Tupamaro, Pepe Mejía, o els dies següents a Buenos Aires, Mar del Plata o Bahía Blanca, o per televisió en directe el final del mandat de la presidenta de Xile i l'inici del nou estadista votat, amb continuada presència de samarretes del Barça dutes per la gent més variada, nens i nenes, homes i dones, un candidat dubtés d'aital entesa. No pot ser pròxim president del Barça, encara que vulgui guanyar l'Stuttgart, la lliga i la Champions i continuar actuant amb ambició i senzillesa amb les seccions més competitives o volent potenciar el Més que un club, qui posi en dubte el nostre compromís amb l'Unicef i l'ajut als nens d'arreu del món.