Entre línies

Què vol dir Guardiola quan afirma que «a partir d'ara estarem sols» i que «ens arribaran per tot arreu»? De què ens està avisant un tècnic com ell, que no acostuma a parlar per parlar? Quins perills ha intuït? Guardiola mateix va explicar que, simplement, estava fent una crida als aficionats perquè, a partir d'ara, omplissin el Camp Nou sigui quin sigui el rival, es jugui a l'hora que es jugui el partit, nevi, plogui o pedregui. A mi, però, em va semblar que Guardiola ens estava dient moltes més coses.

Crec que l'entrenador del Barça ens estava avisant que a partir d'ara al Barça se li multiplicaran els enemics, que els àrbitres collaran amb molta més fermesa (mentint, per exemple), que els comitès continuaran obrint expedients surrealistes, que els mitjans de comunicació del Madrid aprofundiran en la construcció d'una falsa realitat per deformar el veritable Barça, que per a la gran majoria de poders fàctics del món del futbol estatal ja no queden equips espanyols en la lliga de campions.

El Barça, a partir d'ara, rebrà atacs per terra, mar i aire, perquè hi ha molta gent que no vol ni imaginar-se una final de la Champions amb l'equip blaugrana de protagonista; i cada vegada que el Barça s'acosti una mica més al camp de futbol que hi ha al passeig de la Castellana, més anticossos es generaran a Madrid. Afortunadament, la plantilla de Guardiola té prou talent i fortalesa mental per superar tots els esculls que apareixeran pel camí, per sort, ni la solitud ni els atacs diversos que arribaran des de fora no serviran d'excusa a un grup que té entre cella i cella fer història. Guardiola ens ha advertit (amb subtilesa) que més enllà de les dificultats que plantejaran els rivals als terrenys de joc, hi ha molts adversaris del Barça esperant una oportunitat per fer mal, o potser només són imaginacions meves.