Sense por

Dissabte passat a Mallorca en l'equip que va presentar Josep Guardiola no hi havia Messi, Xavi estava a mig gas i només va jugar una estona, però sí que hi havia Jeffren. Durant el matx, l'àrbitre va mostrar una targeta excel·lent a Dani Alves. Més no es pot demanar. I com a resultat, una mica de sort i una victòria més que important treballada i concretada per Zlatan Ibrahimovic, que va marcar un gol d'aquells que fan els davanters centre que tenen fam de marcar.

El proper rival del Barça no és l'Arsenal, un equip que és atractiu, amb una actitud exemplar, que demostra any rere any que és un bon comprador i un dur negociador a l'hora de vendre. Una manera de fer pròpia d'equips seriosos i ferms. L'Arsenal és un equip temible pel molt bon futbol que practica. Tampoc són rivals els equips que vindran en aquestes tres o quatre properes setmanes en el campionat espanyol de lliga, ja sigui els que estan rabiosos d'enveja pel joc que meravella sense haver gastat fortunes o els que ho estan per un joc que, a diferència del que fan ells, sí que atrau els espectadors als camps.

El rival més perillós que es trobarà el Barça en aquest final de temporada en què els títols estan en joc serà la violència i l'antijoc. Que vagin a buscar el contacte físic amb Leo Messi. Aquesta és l'obsessió dels rivals que, jugant a casa, intenten fer si els àrbitres no ho tallen. I és el que demanen, impotents, fanàtics del Real Madrid i de l'Espanyol. Exagerat? Públicament ho va dir per la ràdio, concretament a la cadena SER, un periodista merengue. Sense vergonya ni rubor després de la lliçó que el jugador de Rosario va fer contra el València. Gairebé el mateix concepte que va exposar un exfutbolista del club periquito preguntant-se en veu alta en la redacció d'un diari: «Messi no es lesiona mai?»