Tres visites a l'Arsenal, tres precedents favorables
Entre amistosos i partits oficials, el Barça visita l'Arsenal per quart cop i fins ara sempre ha aconseguit la victòria
El partit d'avui serà el quart partit del Barça a Londres contra l'Arsenal. En els darrers anys, viatjar fins a Londres s'ha convertit en un fet gairebé rutinari pels freqüents duels amb el Chelsea, o partits amistosos com aquells que van permetre l'estiu passat trepitjar per primer cop el nou estadi de Wembley. Precisament el vell Wembley, que va ser remodelat el 2007, va ser l'escenari del primer duel entre gunners i blaugrana a la capital anglesa. Va ser en un partit de la lliga de campions que el Barça va guanyar 2-4. El partit es jugava a Wembley, ja que llavors el vell Highbury no tenia les condicions necessàries per ser seu de partits organitzats per la UEFA. Els blaugrana, que havien aconseguit un empat perillós a casa amb els anglesos, van excel·lir en atac amb gols de Rivaldo, Luis Enrique, Figo i Cocu, i també en defensa, amb Arnau fent més d'una aturada de mèrit a les porteries que tants bons records portaven per la final del 1992. Aquell va ser un partit amb molt accent holandès, ja que els gols locals van ser de Bergkamp i d'Overmars.
Però el Barça sí que va conèixer el vell Arsenal Stadium, el nom oficial de l'estadi conegut popularment com Highbury per la seva ubicació. I el primer antecedent, també va tenir regust holandès. Va ser el 1974. I es que els blaugrana també han visitat l'Arsenal en dos amistosos. Avui serà el quart duel a Londres entre els dos clubs, i aquests quatre enfrontaments s'hauran viscut a tres escenaris diferents: Wembley, Highbury i l'Emirates, on el Barça s'estrena.
El primer antecedent a Londres - a Barcelona n'hi han d'anteriors-, va ser el 12 de maç del 1974, en un amistós organitzat en homenatge del llavors capità de l'Arsenal, George Amstrong. Era el Barça de Cruyff, que caminava amb pas ferm cap al primer títol de lliga en catorze anys. De fet, l'holandès va impressionar l'afició anglesa, que el va acomiadar amb aplaudiments. El Barça es va imposar per un clar 1-3, amb gols d'Asensi, Tomé i el Cholo Sotil. El local Ball, de penal, havia fet el primer gol del partit.
El tercer duel va ser un altre homenatge a un jugador local. En aquest cas a David Seaman, el porter d'Anglaterra en dos mundials, famós per ser capaç de fer el millor i el pitjor. El 2001, en el segon i darrer partit del Barça a Highbury, Seaman va tenir el pitjor invitat a la seva festa, ja que els blaugrana van guanyar 0-2 amb dos gols del davanter Alfonso.
I avui, per fi retrobament amb l'Arsenal, després d'uns anys en què els partits oficials sempre eren contra el Chelsea. De fet, el Barça només ha jugat contra un tercer equip de Londres en partit oficial: el Tottenham, amb un empat a White Hart Lane el 1982 en la recopa. Només tres rivals d'una ciutat amb tants clubs, doncs, tot i que el primer cop que el Barça va jugar a Londres, el 1958, va ser contra una selecció de Londres que representava la ciutat en la primera edició de la copa de Fires. Aquell equip tenia futbolistes del Chelsea, el Fulham, el West Ham, el Tottenham i l'Arsenal. Però ni així Londres va passar del 2- 2 a Stamford Bridge en l'anada de la final d'una copa que va guanyar en la tornada el Barça.
En total, el Barça ha jugat fins ara deu partits oficials a Londres, amb quatre derrotes, tres empats i tres victòries. Un d'aquests triomfs, el de la final de Wembley. I les quatre derrotes, totes contra el Chelsea. Des del gol d'Iniesta de la temporada passada, però, fins i tot el Chelsea porta bons records.
A Londres, el Barça només ha perdut contra el Chelsea. La «city» porta sort als colors blaugrana