Quaresma

Quan, en plena Quaresma, vaig llegir alguna referència al bon jugador Ricardo Quaresma, ara a l'Inter, em va passar una cosa semblant al guionista de Polònia que fa enllaçar els pensaments més diversos de la imitadora de Teresa Forcades per acabar culpabilitzant de tot les multinacionals farmacèutiques. I de Quaresma, que fou un prometedor extrem que es va incorporar massa jove al Barça, em va venir al cap una idea no pas nova i que potser fa anys ja vaig insinuar: per què en algun d'aquests partits benèfics que s'organitzen no s'enfronta el Barça actual amb un equip format per jugadors dels quals s'ha prescindit i que, per exemple, podria ser entrenat per Frank Rijkaard? La llista és fàcil. De més recent a més llunyà es podria comptar a la porteria amb Jorquera, Reina o Arnau; en defensa, amb Belleti, Damià, Dani Tortolero, Henrique, Botia, Oleguer, Sylvinho, Fernando Navarro, Cuadrado i Mingo; a la mitja, amb Van Bommel, Verdú, Motta, Hleb, Deco, Olmo, Crosas, Gudjhonsen, Gabri, Edmilson i Rochenback; i, en la davantera, overbooking: Simão, Giuly, Quaresma, Andreu, Luis García, Sergio García, Saviola, Ronaldinho, Maxi López, Eto'o, Riquelme, Ezquerro, Giovanni dos Santos i algun altre que em dec deixar. El resultat podria ser sucós perquè s'ha prescindit d'alguns per simple qüestió d'harmonia del conjunt i d'altres per qüestió d'estil o perquè una plaça de l'equip titular estava ja suficientment coberta. I veuríem com alguns encara ens serien ben útils.

I posats a seguir Polònia, sembla com si el nomenament de Cruyff com a president d'honor del Barça sigui un capítol més de l'enfrontament amb Rexach. Basta, i ho va insinuar en un programa de La Porteria, que Charly digués que li faria gràcia ser president del Barça, malgrat que si no aconseguia un bon suport previ no es presentaria pas, perquè Cruyff ho aconseguís per la via de l'honor. És cert que Johann ha estat el conseller àulic de Joan Laporta en matèria esportiva i que la seva filosofia ha dut a jugar bé i a guanyar títols en aquest període. Es mereixia, doncs, un reconeixement i pensem que, en l'àmbit internacional, no podia pas ser menys que Beckenbauer…

Del resultat del primer partit de l'eliminatòria contra l'Arsenal i l'escassedat de gols quan el Barça, en la primera part, jugava millor que mai, es podria deduir que la velocitat va renyida amb la punteria o que Ibrahimovic, per marcar, necessita jugar d'una altra manera. No és prou àgil en el teva-meva i, en canvi, sí en jugades de contraatac. També es palesa que la gestió amb Henry està sent potser bona per a l'equip, però fatal per al jugador. Quan, la temporada passada, es pensa amb ell com a davanter centre i es queda Eto'o s'ha d'adaptar a fer d'extrem. Quan podia ocupar la plaça perquè Eto'o se'n va, li fitxen Ibrahimovic. I quan a l'Emirates substitueixen Ibra el posen igualment d'extrem amb un agrisat Messi al mig, no fos cas que es cregués que és l'alternativa a Ibra…