JUGANT DE MEMÒRIA

EDUARD BOET

President d'honor

Reco­nec que gai­rebé totes les deci­si­ons que ha pres Joan Laporta com a pre­si­dent del Barça han estat encer­ta­des. Els resul­tats ho dei­xen més que clar. Fixem-nos en algu­nes de les més des­ta­ca­des: el fit­xatge de Rijka­ard quan ningú no donava ni un duro per ell; haver-lo man­tin­gut en el càrrec mal­grat els mals resul­tats tot just començar; la con­fiança cega en Txi­qui Begi­ris­tain tot i els errors de fit­xar juga­dors que amb prou fei­nes van arri­bar a debu­tar; els fit­xat­ges de Ronal­dinho, Deco o Eto'o, entre d'altres fut­bo­lis­tes; la venda d'aquests juga­dors a un bon preu; l'acord amb Uni­cef, que ha pro­jec­tat el club d'una manera ini­gua­la­ble inter­na­ci­o­nal­ment, i per aca­bar, deci­dir-se per Pep Guar­di­ola per tor­nar a fer un equip gua­nya­dor.

Han estat totes unes deci­si­ons valen­tes, pre­ses amb el suport, o no, de la seva junta. Algu­nes fins i tot amb el vis­ti­plau també de qui avui es troba elec­to­ral­ment a l'altre bàndol. I algu­nes pre­ses també després d'escol­tar con­sells de gent de l'entorn entre els quals des­taca, lògica­ment, Johan Cruyff.

Ara bé, al llarg del seu man­dat, també hi ha hagut deci­si­ons que han aixe­cat una gran polèmica i con­trovèrsia, com és nor­mal i lògic en un club com el Barça. La més recent ha estat la desig­nació de Johan Cruyff com a pre­si­dent d'honor del club.

Calia ara? Estic segur que si aquesta decisió s'hagués sotmès a referèndum, el resul­tat hau­ria estat total­ment favo­ra­ble a la pro­posta. Ara bé, em faig una altra pre­gunta. Al Barça li cal un càrrec honorífic d'aques­tes carac­terísti­ques per molt que el tin­guin el Madrid, el Bayern o el Uni­ted? Con­fesso que tinc seri­o­sos dub­tes que al Barça li cal­gui la figura de pre­si­dent d'honor. El model Barça s'ha carac­te­rit­zat per no copiar, per ser inno­va­dor i refe­rent per als altres. Crec que això d'un càrrec hono­ri­fic no fa del Barça. Ara bé, si em pre­gun­tes­sin, jo dona­ria un sí rotund a qual­se­vol cosa que suposi un reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal per a Cruyff, però també per a tots aquells que ho van donar tot pel club.

En qual­se­vol cas m'hau­ria agra­dat que s'hagués deci­dit amb calma i, sobre­tot, que s'hagués con­sul­tat al soci. Espe­ci­al­ment sobre la con­veniència o no de crear aquest càrrec. I és que una cosa que hau­ria pogut gene­rar una gran una­ni­mi­tat i uni­tat dins del club ha pro­vo­cat una dis­cussió i divisió inne­cessària en aquests moments. De fet les pri­me­res decla­ra­ci­ons de Cruyff com a nou pre­si­dent d'honor ja van haver de ser per defen­sar-se en lloc de per expres­sar l'emoció i il·lusió d'asso­lir una res­pon­sa­bi­li­tat hono­ri­fica com aquesta.

El cas és que per a la set­mana entrant hi ha pre­pa­rat un acte sonat per pro­cla­mar-lo solem­ne­ment. Ara em ve al cap un comen­tari que em va fer ja fa una pila d'anys el meu mes­tre i mes­tre de mes­tres en aquesta feina. El mes­tre em va dir quan Cruyff encara era juga­dor: «Aquest aca­barà sent pre­si­dent.» Doncs ja el tenim aquí, això sí, d'honor, que és menys feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.