El llarg camí d'Almunia fins a la porteria de l'Emirates
Almunia, de ser suplent en el Sabadell el 2000 a tornar a Catalunya com a heroi de l'Arsenal
El 6 de maig de l'any 2000, Pepe Reina i Manuel Almunia es van donar la mà després d'un Barça B-Cartagonova al Miniestadi. Era el primer cop que el porter navarrès, llavors cedit per l'Osasuna al club de Cartagena, jugava a prop del Camp Nou, i es va endur un cabàs de gols: 5. En un, per cert, hi va participar un altre jove que apuntava bones maneres, Mikel Arteta. Deu anys després, Reina, Arteta i Almunia triomfen en la Premier League.
Han passat deu anys i Almunia torna a Barcelona. Ara ja no jugarà al Miniestadi, ho farà al Camp Nou com a porter i heroi d'un Arsenal que si continua viu és gràcies a aquest porter navarrès que ha escollit el camí que fa més volta cap a l'èxit. Quan aquell 6 de maig del 2000 va jugar al Mini amb 22 anys, era el suplent d'un porter clàssic del futbol de segona B, Trujillo, i si jugava era perquè la temporada s'estava acabant i els suplents tenien els seus minuts en partits sense valor.
A Almunia (Pamplona, 1977), el va marcar un mal partit amb el primer equip de l'Osasuna en la copa del Rei quan apuntava bones maneres en el filial. Es va descentrar, i els tècnics de Tajonar van preferir cedir l'home destinat a ser el nou López Vallejo, sense imaginar que aquest arribaria més lluny que l'actual porter del Levadiakos grec. Primer va marxar al Cartagonova, i la temporada 2000/01, al Sabadell. En el club vallesà, hi va començar de nou com a suplent, en aquest cas de Jordi.
«En el partit de presentació va fallar en alguns xuts senzills. Teníem la sensació que ens havia arribat un porter no gaire bo», recorda el capità d'aquell Sabadell, Genís Garcia Junyent. «En alguns viatges en autocar, em deia que estava meditant deixar el futbol i tornar a casa al desembre, perquè no disfrutava.» Però abans del Nadal, el 19 de novembre, Pere Valentí Mora, exporter del Barça i tècnic del Sabadell, va decidir canviar de porter i Almunia va brillar en un 0-0 al camp del Nàstic. A partir de llavors ja no deixaria de jugar, i va portar el Sabadell a jugar el play-off d'ascens. «Va jugar a un nivell altíssim, però mai hauríem imaginat que arribaria on ha arribat», afegeix Genís. Ara fa un any, el mateix Almunia deia: «Aquella va ser la temporada en què les coses van començar a anar-me bé.»
Entre Sabadell i Londres, però, hi ha una distància molt llarga. Tot i que l'Osasuna havia decidit repescar-lo, Almunia va preferir marxar al Celta, on no va arribar ni a debutar. El club gallec el va cedir primer a l'Eibar –on acabaria la temporada com a porter menys golejat de segona–, i després al Recreativo, en la seva primera experiència a primera divisió. Almunia, però, només hi va jugar dos partits (una derrota a Vitòria amb l'Alavés i a casa amb la Real Sociedad); era el tercer porter, darrere de José Antonio Luque i César Quesada.
El 2003, un altre canvi de club: l'Albacete entrenat per César Ferrando, on va tornar a començar la lliga com a suplent, en aquest cas de Carlos Roa. Una lesió de l'argentí i la confiança de Ferrando, però, van permetre al navarrès consolidar-se en la porteria de l'equip manxec a primera, fet que va cridar l'atenció de l'Arsenal i Arsène Wenger. «Jo ja l'havia descobert en un Sabadell-Gandia, quan em va impressionar. En l'Albacete va guanyar en confiança, i jo ja li deia que fitxaria per un equip gran. Ara, ens va sorprendre saber que marxava a un equip gran d'Anglaterra», comenta Ferrando.
I és que l'estiu del 2004, Almunia sorprenia fitxant per l'Arsenal; passava de ser suplent a segona B a tastar la lliga més rica del món en quatre anys, amb un canvi de club cada temporada. «Quan miro endarrere, ni jo entenc com ha anat tot plegat. Hi havia moments en què necessitava l'ajuda dels meus per continuar jugant, i altres que pensava que mai arribaria a primera. I ara, mira on sóc», comentava l'any passat Almunia, que fins i tot va sonar com a possible porter de la selecció anglesa, perquè ja pot demanar la doble nacionalitat.
En l'Arsenal, és clar, Almunia també va començar com a suplent, de Lehmann, amb qui no es podia ni veure. Però com en el Sabadell i en l'Albacete, també hi ha acabat jugant de titular.