L'inconvenient de les segones parts

En l'única esfera groga en què no hi ha dubtes és en la de les prestacions que tant Kobe Bryant com Pau Gasol oferiran. Més enllà d'ells, però, les certeses són essencialment inexistents. Començant per la relació de les dues estrelles amb el joc: particular la de l'escorta, general la del català. Com sempre, els tractats psicopedagògics de Phil Jackson hauran de mantenir a ratlla Kobe, que sempre –també en el play-off final de l'any passat– obsequia la concurrència amb interpretacions lliures, solistes i no sempre afinades de programes col·lectius. També té feina el Mestre Zen en la canalització mental de Ron Artest, un jugador que genera les millors notícies per al seu equip quan no genera notícies. En aquest cas, si no es troba a faltar Trevor Ariza ja serà un gran què. Físicament, els interrogants se situen al tendó d'Aquil·les d'Andrew Bynum i en les capacitats de Derek Fisher. Sense el primer a un rendiment òptim i només amb Pau i Odom jugant sota els cèrcols no hi haurà un altre campionat. Quant al base de les cistelles impossibles i letals, el problema rau en que ni en el millor estat que actualment pot donar no hi ha garantia de res. Aquí, Shannon Brown hi tindrà molt a dir. Quant a la segona unitat –Farmar, Vujacic o Powell– la pregunta és justament si n'hi ha, de segona unitat.

Tot i això, el respecte que transmeten els Lakers és unànime, no resisteix una enquesta: tant a l'oest com a l'est ningú els vol veure. No només són els actuals campions, sinó que el triangle (ofensiu) que formen Kobe, Pau i Jackson és, a pesar de totes les circumstàncies, el potencialment més demolidor. «No ens falta fam: les ganes que tenim de guanyar el campionat són màximes», deia Gasol aquesta setmana. A partir de diumenge es podrà veure.

A banda de les interioritats pròpies, el campió és també el rival més anhelat, aquell al qual tothom vol derrotar. I aquesta és una altra de les grans inconveniències quan es tracta de fer bones les segones parts. En la mateixa conferència oest, per exemple, contra els set classificats per al play-off els Lakers tenen amb prou feines un 15-12. I contra els Cavaliers i els Magic, els dos principals i gairebé únics candidats a l'est, un deficitari 1-3. Això, i el desavantatge de camp en cas de trobar-se amb un dels dos en una hipotètica final. No és aquest un detall menor, ni de bon tros. «No m'importa el rival, només tenir avantatge de camp», deia Pau la temporada passada, quan l'equip buscava rescabalar-se de la derrota contra els Celtics en la final de l'any abans. El de Sant Boi sabia de què parlava: des del 2000, només dos dels equips campions –Pistons i Heat– ho han estat trencant el desavantatge de camp.

El classicisme contra el romanticisme, la sapiència contra la il·lusió o la maduresa contra la pubertat. Per començar la defensa del títol, eliminatòria d'extrems per als Lakers. Els Thunder proposaran un bàsquet físic al quadrat, des de la posició de base amb Westbrook, passant per la defensa de Sefolosha sobre Kobe i l'enviament d'homes sobre Gasol –Krstic, Green, Collison i Ibaka–. Interessant, molt interessant veure el rendiment de Durant en els partits sense retorn.

Denver Nuggets - Utah Jazz.

El repte dels de Colorado, després de la final de conferència de fa un any, és majúscul. Han estat l'equip que més temps ha ocupat el segon lloc a l'oest, però com a mal menor han mantingut avantatge de camp en la primera sèrie després d'acabar 7-7 sense George Karl a la banqueta. Al davant, tal com va dir Phil Jackson, la tempesta de fang de Jerry Sloan, l'orquestra simfònica de Deron Williams: 35-14 en el 2010.

Dallas Mavericks - San Antonio Spurs.

És difícil d'imaginar una resolució com fa un any, també en primera tanda –4-1 per als Mavs després d'un 67-88 en un tercer partit que va dinamitar la sèrie–. Els de Dallas han estat tota la temporada lluitant pel segon lloc de conferència, mentre que els Spurs, amb un Ginóbili superb, han acabat la fase regular irresistiblement, amb triomfs contra els Cavs, els Celtics, els Lakers, els Magic i els Nuggets en les dues últimes setmanes.

Phoenix Suns - Portland Trail Blazers.

Es jugarà una sèrie amb Brandon Roy i una altra sense ell. En les dues variants, però, els Suns parteixen com a favorits després de liquidar el darrer mes amb un 14-2 i de presentar un 23-6 des de l'All-Star. El termòmetre és meridià: 100 punts. Tot el que es jugui per sobre d'ells serà de Phoenix; per sota, possibilitats per als Blazers. Els Suns són el tercer millor local a l'oest (32-9) i els Blazers, el segon millor visitant (24-17).

Cleveland Cavaliers - Chicago Bulls.

El millor equip en temporada regular contra uns Bulls que arriben a la cita esprintant (10-4) i amb el record de les sèries que van proposar fa un any contra els Celtics –derrota 4-3–. No hi ha excuses en els locals, en una plantilla amb LeBron i una infinitat de recursos –Williams, Parker, Jamison, Shaq o Varejão–. Ara bé, fins que no es demostri el contrari, en la memòria hi ha el play-off de fa un any, amb el LeBron més egoista de la temporada arrossegant l'equip a la misèria.

Boston Celtics - Miami Heat.

És l'eliminatòria en què els equips arriben amb les ratxes més antagòniques: els Celtics amb un 5-8 i els Heat amb un 12-1. L'experiència, també a la banqueta –Rasheed i Finley–, és l'actiu de Boston, equip que durant tota la temporada ha fet la sensació d'estar fatigat –extensible a Doc Rivers, el tècnic, que ha deixat entreveure que la temporada vinent no continuarà–. Al davant, una defensa digna d'estudi i la paraula de Wade, un dels escassos homes amb respostes per a tot.

Orlando Magic - Charlotte Bobcats.

Els Bobcats apareixen per primera vegada al play-off sent la millor defensa (93,8) i amb un tècnic (Larry Brown) i una plantilla molt capaç. Però els Magic tampoc no permeten alegries al rival (95,3), són l'equip que venç amb més diferència els seus partits (+7,5) i arriben aquí després de perdre la final de la temporada passada. I com fa un any, es presenten a la cita en forma: 15-1 per acabar.

Atlanta Hawks - Milwaukee Bucks.

Els Hawks han perpetuat el que havien començat fa un any –derrota a semifinals de conferència contra els Cavs (4-0)– amb la mateixa rotació i amb l'afegit de Jamal Crawford, millor sisè home de la lliga –18 punts en 31,1 minuts–. Però són febles a camp contrari (19-22) i al davant tenen un equip en progressió ascendent si bé depressiu després de perdre Andrew Bogut, l'eix vital. John Salmons és un altre des que va arribar de Chicago, i és el millor anotador dels Bucks (19,9 punts).