Reserves

Vaig entendre perfectament que el Racing de Santander prioritzés un enfrontament contra un rival directe al partit contra el Barça al Camp Nou i que el seu entrenador decidís que un parell de jugadors importants renunciessin (forçant la cinquena targeta groga) al viatge a Barcelona. Em sembla coherent i assenyat que l'Almeria (que ja ho té tot fet en aquesta lliga) prefereixi reservar peces importants a San Mamés contra l'Athletic per intentar guanyar el Real Madrid a casa. I també em sembla molt comprensible que dimecres Mauricio Pochettino assegués a la banqueta alguns titulars pensant en el partit de demà contra el Barça. La temporada de l'Espanyol ja no té cap altre al·licient que no sigui el derbi. L'equip continuarà a primera divisió una altra temporada, no té possibilitats de classificar-se per a cap competició europea i, per tant, viu en aquella zona de la classificació buida d'emocions fortes, per això és lògic que el derbi sigui la prioritat número u del tècnic, dels jugadors i dels aficionats.

Entenc que molts barcelonistes sentin ràbia quan veuen que la prioritat de l'Espanyol és pispar la lliga al Barça, però si són honestos amb ells mateixos reconeixeran que si el Barça tingués la feina feta i l'Espanyol s'estigués jugant el descens o entrar a Europa, exigirien als seus futbolistes que ho donessin tot per fer-li la punyeta al rival ciutadà. Hauríem de fer un esforç per respectar les prioritats de cadascú, independentment de si ens afavoreixen més o menys. Els entrenadors ja saben el que es fan, i la seva escala de valors és igual de legítima que la nostra. Que cadascú prepari els partits com cregui més convenient i després ja veurem qui ha encertat i qui no. L'Espanyol es motiva quan pot perjudicar el Barça. Res a dir, és normal. El Barça, per la seva banda, s'està jugant una lliga. Hi ha una motivació superior a aquesta?