Ser humils

Ens vam creure els elogis, vam viure un excés d'autoestima i, fins i tot, una desmesurada creença de ser el millor equip del món. Sí, ho hem estat, però ja no ho som. Els resultats canten. Calia vèncer l'Inter i guanyar la Champions, com l'any passat, i ara ja no és possible. Dins les exigències de fer el millor futbol del món, que el fem, hi ha el la de guanyar, i no ho hem sabut fer. A Milà hi ha haver un punt de supèrbia, no es va jugar a gairebé res i no hi va haver tota la tensió que mereixia una semifinal que ens obria el camí cap a Madrid, mare de Déu! I només l'excel·lent actitud a Vila-real i la lliçó de joc, un altre cop, demostra que el que va passar en l'anada a Milà va ser un accident que no es pot tornar a repetir en partits a vida o mort.

La humilitat és i ha de ser el fonament del club. Res d'un amo ric o ruc –a vegades les dues coses– o d'un president que pot deure més del que té per ingressos atípics que vénen o vindran; la justícia espanyola juga de tafur, com demostren les complicitats dels membres del Constitucional amb l'Estatut mentre es van matant toros a La Maestranza, i olé. Ser honest és fer un procés electoral democràtic, una llista àmplia de candidats i tots a retratar-se amb les signatures necessàries i un programa clar i català, universal i solidari. És el planter i la globalització, la catalanitat i la integració al país, en tot i pertot.

Treball, títols, arribar a les finals i preparar els equips perquè tinguin recorregut d'anys, amb una base sòlida de gent de casa i la resta jugadors en què es mira primer la personalitat del possible contractat i no és fins aquest tall que hom analitza el que professionalment pot oferir. Només queden quatre dies per acabar, res de fer cas als cants de sirenes, s'ha d'anar a veles desplegades a totes. Navegar amb criteri i no fiar-se mai de la calma. La resta, per actitud i qualitat, ens farà arribar a bon port. A Ítaca, on tots els somnis són possibles.