Abocats a l'abisme

ABadalona, com suposo que a tot arreu, hi ha una llei no escrita que diu que no es parla de certs problemes. Si més no, no se'n parla públicament. Només quan les situacions adquireixen un to dramàtic exploten, agafant desprevinguts una àmplia majoria que no sap d'on baixa la tempesta. Aquesta forma de gestionar els problemes permet, això sí, justificar solucions excepcionals, que no sempre són les més encertades però que a vegades són les que més convenen a les parts implicades. La crisi econòmica municipal és una d'aquestes bombes de rellotgeria que fan tic-tac a Badalona des de fa temps; l'altra, és la situació del principal club esportiu de la ciutat: la Penya.

Fa temps que la societat anònima esportiva que gestiona el Club Joventut de Badalona travessa una mala situació. El seu president, Jordi Villacampa, ho va dir fa mesos en declaracions a El Punt i a algun altre rotatiu de Barcelona. El president verd-i-negre ha arribat a afirmar que veu «difícil» el futur del club. Segons xifres del vicepresident de l'àrea econòmica del DKV Joventut, publicades en un diari barceloní, el deute del club és d'11,5 milions d'euros, tot i que disposa de propietats immobiliàries per valor de 5,2 milions i té deutes pendents de cobrar per valor de set més. Els fons propis són de 860.000 euros, ben poca cosa per fer front a un pressupost per a la temporada que culmina de 8,5 milions d'euros. Més encara, fonts bones coneixedores de les finances del club afirmen que el deute acumulat supera la xifra que va portar el gironí Akasvayu a la fallida. Villacampa ha dit públicament que no espera noves entrades de diner per als pròxims quatre o cinc anys. L'única solució per al club, doncs, és que tirin endavant les operacions urbanístiques que ha engegat i que el Màgic funcioni. En aquest terreny, les coses tampoc no pinten bé per als interessos dels gestors del Joventut: la qüestionada i qüestionable operació dels terrenys de can Móra de Canyet no acaba de concretar-se; la instal·lació d'un Mercadona en uns terrenys del Mas Ram sembla inviable segons la nova normativa de la Generalitat sobre les trames urbanes consolidades i, finalment, l'anunci el març passat que Sacresa es declara insolvent amb un deute de 1.500 milions d'euros, obre un immens interrogant sobre a quines mans acabarà anant a parar el Màgic i, fins i tot, si qui se'n faci càrrec –si finalment Sacresa es declara en situació concursal– reclamarà al Joventut els imports avançats per la societat dels Sanahuja. Un immens abisme, doncs, s'obre als peus de la directiva de la Penya, que sap que l'Ajuntament no mourà aquest cop més dits dels necessaris per salvar l'entitat, perquè ja ho ha fet en diverses ocasions i perquè, a més, està escurat. Per rematar-ho, en aquests moments hi ha més d'un polític a la casa de la vila que comença a desdramatitzar el fet que la Penya pugui perdre, per motius econòmics, la seva condició d'equip de l'ACB.

La sorda tempesta es produeix en un moment en què hi ha molts moviments polítics i no polítics a l'entorn de l'entitat. En l'àmbit electoral municipal, Esquerra ja ha advocat perquè l'Ajuntament es converteixi en accionista de la Penya i faci de la ciutat un referent mundial de l'esport de la cistella, mentre que Convergència no està d'acord a compartir pèrdues amb el club i proposa com a alternativa construir una piràmide en la qual el bàsquet base es converteixi en la pedra angular del projecte del Joventut. Els socialistes, de moment, públicament, romanen callats.

Si les coses no canvien, tard o d'hora, més aviat d'hora, Badalona haurà de manifestar si està decidida a fer nous sacrificis per mantenir l'elit l'equip emblema de la ciutat –i els sacrificis costen diners– o si, com passa en moltes altres societats privades, els negocis deficitaris han de fer el seu curs al marge del valor afegit que aportin al municipi.