Cursa de relleus

El rei ha mort, visca el rei! En democràcia un mandat s'esgota i, si no hi ha hereu forçat –cas de l'alcalde Hereu torçat en no saber agafar cap Diagonal ni camí recte–, el successor l'escull el vot democràtic. Ara, qui convé? És la pregunta. En Jan Laporta se'n va del Barça i toca el relleu. La veritat és que qui vingui després d'ell sembla que ho tindrà molt difícil. Difícil de superar el que aquest home idolatrat per uns, criticat per altres i calumniat pels de més enllà, i alguns d'ençà, ha aconseguit. Pel que fa a triomfs, un èxit total, resultat d'anar fins al final amb les seves idees. Pel que fa a dedicació, pocs com ell han dedicat tanta part de la seva vida personal al club. I per a la direcció de l'entitat ha estat un dic de contenció de l'entorn i, alhora, d'atenció mediàtica que ha descarregat cap a ell els focus periodístics possibilitant que l'equip treballés més tranquil. Guardiola al davant de tot.

El barcelonista viu –vivim– en un núvol del qual no vol baixar. Votarà a qui li prometi continuar aquesta via d'èxits esportius i socials. Catalanitat, universalitat, democràcia, solidaritat. Hi ha un fet meravellós, el culer d'aquí i de tot arreu és lleial al Barça. Però no és fidel, ni ho ha de ser, a ningú. Seria un cas de fe, i el Barça és un sentiment, si es vol, gairebé místic, però que espera tocar el paradís en aquest món, no en el més enllà. Jo, particularment, votaré a qui m'asseguri que vol anar pel camí actual, enfortint la Masia, donant suport a l'Unicef des de la catalanitat, fent possible que quan vagi arreu del món i en els més variats congressos universitaris la gent em digui que ens coneix més com a nació gràcies al Barça. Prou que em dol que sigui així! El govern català, per desgràcia, actua depenent de Madrid. I quan hi hagi nou president, qui sigui, el defensaré i el criticaré. La genètica del club, democràcia i llibertat. La que desitjo per al país, llibertat i independència dins una Europa social a partir de la democràcia.