Lluny de Valdagno

El Noia Freixenet va lluitar durant unes setmanes per mirar d'organitzar la final a sis de la lliga europea d'hoquei sobre patins que d'avui a diumenge es jugarà a la localitat italiana de Valdagno. La candidatura de Sant Sadurní no era només la del club local, sinó una opció que, en contraposició amb Candelária, a les illes Açores, que també es postulava per a l'esdeveniment, tenia per als quatre equips catalans que hi prenen part l'avantatge de la proximitat i, per tant, de la facilitat en el desplaçament dels aficionats. Per aquest motiu, el Reus, el Vic i el Barça van donar suport aviat a la proposta del Noia, com també ho van fer el Lloret, que aleshores encara hi podia ser, i Televisió de Catalunya. La visita que el president del CERH va fer a l'Ateneu semblava un bon senyal de les possibilitats de Sant Sadurní, fins que va arribar la resposta de la Generalitat a la petició d'ajuda institucional del club: ni un euro. Els aficionats dels quatre equips catalans que seran a Valdagno mereixen des d'abans del xiulet inicial el primer aplaudiment, però això no estalviarà que les grades del Palalido siguin més buides que plenes en la majoria de partits, excepte només els de l'equip local. Una altra mala imatge en l'àlbum de l'hoquei, que es torna a permetre el luxe de jugar la final europea sense vetllar per les condicions que garantirien un pavelló ple. Potser sí que en temps de crisi no toca destinar diners públics a organitzar competicions esportives, però amb l'aixeta que no va rajar per dur la final a sis a Sant Sadurní es va castigar els aficionats dels quatre millors clubs catalans d'hoquei a haver de triar entre gratar-se la butxaca per anar quatre dies a Itàlia o quedar-se a casa. També es pot dir que en temps de crisi no toca fer viatges per acompanyar un equip, però si prescindim de l'afició amb aquesta facilitat, estem matant l'hoquei. Sense drets de televisió ni grans patrocinis, els clubs viuen només de la seva gent.