“La patacada que rebrem serà molt forta”

Rebrem una pata­cada molt forta. Repre­sen­tem un dos per cent del PIB català i el pri­mer estudi que tenim, del grup Sports Lab de la Pom­peu Fabra, ja ens dona xifres abso­lu­tes de pèrdues econòmiques de 2.500 mili­ons, la mei­tat dels que gene­rem durant un any, i prop de 48.600 llocs de tre­ball ja siguin tem­po­rals o defi­ni­tius, el 51 per cent de tots els que tenim. Això afecta fede­ra­ci­ons, clubs, el món muni­ci­pal, els con­sells, el volun­ta­riat, etc. De fet, hem arri­bat a l’esce­nari més pes­si­mista dels que teníem sobre la taula, que és el de qua­tre mesos tan­cats a casa con­fi­nats.

Avui, a la pri­mera quin­zena de juny, la major part de Cata­lu­nya està en la fase 2, tenim un ele­vadíssim nom­bre d’ins­tal·laci­ons encara tan­ca­des i les que han reo­bert ho han fet amb uns per­cen­tat­ges d’acti­vi­tat molt bai­xos. Cal­cu­lem que no arri­ba­rem al cent per cent fins a final d’any. Hem hagut d’esta­blir pro­to­cols sani­ta­ris per a totes les acti­vi­tats que vin­dran. La reac­ti­vació de l’acti­vi­tat espor­tiva serà molt lenta i, per tant, l’efecte econòmic és molt relle­vant.

El virus no ha fet dis­tinció entre esport d’elit o pro­fes­si­o­nal i esport de base. L’afec­tació ha estat trans­ver­sal. En la reo­ber­tura ens tro­ba­rem, però, amb greu­ges com­pa­ra­tius. Als sec­tors que mouen més recur­sos econòmics, com el fut­bol, se’ls per­met una retorn més acce­le­rat. Fins avui la gent no n’ha estat cons­ci­ent, però ara que veiem que el fut­bol va per una banda i la resta, per una altra, molts no ho tro­ba­ran just.

Fa més de dos mesos que inten­tem inter­pre­tar les ordres minis­te­ri­als sobre les fases espor­ti­ves del CSD, que estan ple­nes de con­tra­dic­ci­ons. Des del govern tenim ganes que s’acabi l’estat d’alarma i que a par­tir de la fase 3 puguem decre­tar una represa de l’acti­vi­tat cohe­rent amb el conei­xe­ment que tenim del ter­ri­tori.

És una pos­si­bi­li­tat que està sobre la taula. La reo­ber­tura pro­gres­siva ja ha començat des de fa unes set­ma­nes i inten­ta­rem que a l’estiu això pugui tra­duir-se en la cele­bració del màxim nom­bre d’acti­vi­tats pos­si­bles, no només les de lleure. Després no podrem bai­xar la guàrdia. Hau­rem d’estar pre­pa­rats perquè en qual­se­vol moment de la tar­dor o l’hivern pugui tor­nar a aparèixer el virus. Fa tres mesos el tan­ca­ment va haver de ser ipso facto, però si ara torna a pas­sar sabem què hem de fer, no només per tan­car ins­tal·laci­ons sinó per reo­brir-les.

La nos­tra foto­gra­fia va des de l’esport de base fins a l’esport pro­fes­si­o­nal i això va inter­ca­lat amb esde­ve­ni­ments espor­tius inter­na­ci­o­nals de renom. La Volta n’és un perquè és l’esde­ve­ni­ment de país més impor­tant i ha aca­bat sal­tant d’any. N’hi ha que estan mirant encara si a la tar­dor es podran fer, com ara la marató de Bar­ce­lona. Un dels esforços econòmics que estem fent és la pro­gra­mació de grans esde­ve­ni­ments per posar-los a finals d’any o el 2021 però amb molta pre­caució. El món té una imatge de Cata­lu­nya com un lloc molt afec­tat per la Covid-19 i neces­si­tem enviar mis­sat­ges que demos­trin que aquí es fan les coses bé i que podem tor­nar a reac­ti­var l’eco­no­mia, i el món de l’esport n’és un bon apa­ra­dor.

Sí. Volem demos­trar que aquests grans pre­mis es poden fer en les con­di­ci­ons actu­als, sobre­tot de cara a la mateixa com­pe­tició, que resul­ta­ria molt per­ju­di­cada per l’atu­rada d’un any. La pos­si­bi­li­tat de fer-los al cir­cuit a porta tan­cada també per­met estal­viar-nos el cànon. L’ope­ració no és per­ju­di­cial i tor­nem a tenir una fines­tra on Cata­lu­nya demos­tra que pot con­ti­nuar fent grans com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves.

Ja hem posat 60 mili­ons d’euros a dis­po­sició de les enti­tats. Ara bé, en neces­si­tem més. Quan el govern demana quinze mil mili­ons d’euros, no es fa a la babalà, sinó amb mesu­res que des d’esports hem plan­te­jat, però que si no arri­ben recur­sos euro­peus a través de Madrid no es podran rea­lit­zar. El govern vol­dria fer-se càrrec de tots els cos­tos de les llicències espor­ti­ves del país la tem­po­rada 2020/21. Estem par­lant de 450.000 llicències esco­lars i de 600.000 llicències fede­ra­des. Són al vol­tant de 30 mili­ons d’euros. Fem aquesta aposta perquè s’està evi­den­ci­ant que la població que ha resis­tit millor l’embat de la Covid-19 ha estat la més salu­da­ble. És una mesura molt il·lus­tra­tiva de l’aposta que fa el govern per tenir una ciu­ta­da­nia que faci pràctica espor­tiva.

En recin­tes tan­cats es plan­te­gen mesu­res de capa­ci­tat que per­me­tin garan­tir un metre i mig de distància i a l’aire lliure es limi­tarà el nom­bre de par­ti­ci­pants per evi­tar aglo­me­ra­ci­ons a les sor­ti­des de les cur­ses o els tri­at­lons. Els par­ti­ci­pants hau­ran de sor­tir esgla­o­na­da­ment.

Fins que no hi hagi vacuna. La nor­ma­li­tat espor­tiva no hi serà ni en l’acti­vi­tat ordinària ni en els esde­ve­ni­ments més grans. Dit això, s’ha de veure l’esport com una de les loco­mo­to­res per treure el país del pou. Ara que estem plan­te­jant esce­na­ris poste­ri­ors a la crisi, els governs hem d’iden­ti­fi­car pro­jec­tes que ens aju­din a tirar enda­vant, des de posar més recur­sos en la pràctica espor­tiva en els esports de base fins a una aposta com la can­di­da­tura dels Piri­neus per a uns Jocs d’hivern.