“La patacada que rebrem serà molt forta”

Rebrem una patacada molt forta. Representem un dos per cent del PIB català i el primer estudi que tenim, del grup Sports Lab de la Pompeu Fabra, ja ens dona xifres absolutes de pèrdues econòmiques de 2.500 milions, la meitat dels que generem durant un any, i prop de 48.600 llocs de treball ja siguin temporals o definitius, el 51 per cent de tots els que tenim. Això afecta federacions, clubs, el món municipal, els consells, el voluntariat, etc. De fet, hem arribat a l’escenari més pessimista dels que teníem sobre la taula, que és el de quatre mesos tancats a casa confinats.

Avui, a la primera quinzena de juny, la major part de Catalunya està en la fase 2, tenim un elevadíssim nombre d’instal·lacions encara tancades i les que han reobert ho han fet amb uns percentatges d’activitat molt baixos. Calculem que no arribarem al cent per cent fins a final d’any. Hem hagut d’establir protocols sanitaris per a totes les activitats que vindran. La reactivació de l’activitat esportiva serà molt lenta i, per tant, l’efecte econòmic és molt rellevant.

El virus no ha fet distinció entre esport d’elit o professional i esport de base. L’afectació ha estat transversal. En la reobertura ens trobarem, però, amb greuges comparatius. Als sectors que mouen més recursos econòmics, com el futbol, se’ls permet una retorn més accelerat. Fins avui la gent no n’ha estat conscient, però ara que veiem que el futbol va per una banda i la resta, per una altra, molts no ho trobaran just.

Fa més de dos mesos que intentem interpretar les ordres ministerials sobre les fases esportives del CSD, que estan plenes de contradiccions. Des del govern tenim ganes que s’acabi l’estat d’alarma i que a partir de la fase 3 puguem decretar una represa de l’activitat coherent amb el coneixement que tenim del territori.

És una possibilitat que està sobre la taula. La reobertura progressiva ja ha començat des de fa unes setmanes i intentarem que a l’estiu això pugui traduir-se en la celebració del màxim nombre d’activitats possibles, no només les de lleure. Després no podrem baixar la guàrdia. Haurem d’estar preparats perquè en qualsevol moment de la tardor o l’hivern pugui tornar a aparèixer el virus. Fa tres mesos el tancament va haver de ser ipso facto, però si ara torna a passar sabem què hem de fer, no només per tancar instal·lacions sinó per reobrir-les.

La nostra fotografia va des de l’esport de base fins a l’esport professional i això va intercalat amb esdeveniments esportius internacionals de renom. La Volta n’és un perquè és l’esdeveniment de país més important i ha acabat saltant d’any. N’hi ha que estan mirant encara si a la tardor es podran fer, com ara la marató de Barcelona. Un dels esforços econòmics que estem fent és la programació de grans esdeveniments per posar-los a finals d’any o el 2021 però amb molta precaució. El món té una imatge de Catalunya com un lloc molt afectat per la Covid-19 i necessitem enviar missatges que demostrin que aquí es fan les coses bé i que podem tornar a reactivar l’economia, i el món de l’esport n’és un bon aparador.

Sí. Volem demostrar que aquests grans premis es poden fer en les condicions actuals, sobretot de cara a la mateixa competició, que resultaria molt perjudicada per l’aturada d’un any. La possibilitat de fer-los al circuit a porta tancada també permet estalviar-nos el cànon. L’operació no és perjudicial i tornem a tenir una finestra on Catalunya demostra que pot continuar fent grans competicions esportives.

Ja hem posat 60 milions d’euros a disposició de les entitats. Ara bé, en necessitem més. Quan el govern demana quinze mil milions d’euros, no es fa a la babalà, sinó amb mesures que des d’esports hem plantejat, però que si no arriben recursos europeus a través de Madrid no es podran realitzar. El govern voldria fer-se càrrec de tots els costos de les llicències esportives del país la temporada 2020/21. Estem parlant de 450.000 llicències escolars i de 600.000 llicències federades. Són al voltant de 30 milions d’euros. Fem aquesta aposta perquè s’està evidenciant que la població que ha resistit millor l’embat de la Covid-19 ha estat la més saludable. És una mesura molt il·lustrativa de l’aposta que fa el govern per tenir una ciutadania que faci pràctica esportiva.

En recintes tancats es plantegen mesures de capacitat que permetin garantir un metre i mig de distància i a l’aire lliure es limitarà el nombre de participants per evitar aglomeracions a les sortides de les curses o els triatlons. Els participants hauran de sortir esglaonadament.

Fins que no hi hagi vacuna. La normalitat esportiva no hi serà ni en l’activitat ordinària ni en els esdeveniments més grans. Dit això, s’ha de veure l’esport com una de les locomotores per treure el país del pou. Ara que estem plantejant escenaris posteriors a la crisi, els governs hem d’identificar projectes que ens ajudin a tirar endavant, des de posar més recursos en la pràctica esportiva en els esports de base fins a una aposta com la candidatura dels Pirineus per a uns Jocs d’hivern.