El Barça no té resposta

El Barça continua quedant-se a mitges lluny del Camp Nou. Ahir va perdre dos punts més a Valladolid (1-1), i van 9 de 15 possibles. No va ser com a Santander o Pamplona, però el balanç va ser el mateix i avui el Madrid serà més líder després que el seu cop d’efecte a Mestalla va quedar sense resposta. La bona notícia és Ronaldinho. El brasiler va donar símptomes de recuperació, va marcar el gol de l’empat i va ser de nou el líder de l’equip. Llàstima que la seva reaparició i el bon acompanyament de Bojan –de nou titular– coincidissin amb la desaparició d’un Messi ahir desconegut.

La primera impressió ja va fer la sensació que no seria a la convocatòria de Zorrilla on el Barça encarrilaria l’assignatura pendent que té aquesta temporada fora de casa. L’equip blaugrana va sortir allò que ara en diuen empanat, entre despistat i baix de revolucions. I en pocs minuts, només 3, Sesma ja havia pogut encarar Víctor Valdés amb comoditat.

El Valladolid va pressionar molt amunt, segons el guió previst, i ho va pagar la circulació de pilota blaugrana. Però, tot i així, el principal maldecap de l’equip de Rijkaard va ser la falta d’arguments per frenar el contraatac del rival. És aquí on el savoir faire de Deco es troba més a faltar. I va ser d’aquí d’on va venir el gol i quasi tot el perill local.
Llorente va avançar el Valladolid al quart d’hora de partit culminant, rebot inclòs, una contra excel·lent. Cap migcampista del Barça va saber tallar la progressió i tots els defensors, tots, començant per Sylvinho i acabant per Puyol, van arribar tard a corregir el desequilibri. I la cosa encara hauria pogut empitjorar perquè l’equip de Meldilíbar va insistir en el contrapeu i, en tres minuts, Llorente –superant de nou Márquez– i Sesma van tornar a arribar amb comoditat a la frontal per provar Valdés.

Reacció
Ofensivament el partit no pintava millor que el de fa vuit dies a Glasgow, perquè el Valladolid va ajuntar línies a la seva parcel·la, però aquest cop el Barça va saber treballar millor els espais i això li va concedir una segona oportunitat per optar a la victòria.

La jugada, abans del descans, la va culminar Ronaldinho entrant pel centre i superant Alberto, però la jugada va anar pacientment de l’atac a la defensa i de nou endavant, passant per Xavi (entre línies) que va llançar l’excel·lent passada interior al brasiler.

En el segon acte del partit, el Barça va sortir amb les idees més clares i almenys durant 20 o 25 minuts va semblar tenir el partit a les mans, primer perquè la defensa es va avançar i Touré va controlar les sortides locals i després perquè les arrencades de Ronaldinho, les rematades de Bojan i alguna assistència puntual de Messi van crear la sensació que el Barça volia i podia emportar-se els tres punts.

Però Touré va marxar lesionat i, encara que sembli mentida, allà va acabar tot, perquè l’únic que va influir en el resultat en el quart d’hora restant va ser Víctor Valdés. Encara gràcies.