El Barça guanya 4 a 1 al Saragossa en un excel·lent partit sense Ronaldinho

Primera part
Inici favorable al Barça. Control del mig del camp, amb Iniesta de referent, i bones sensacions. Al minut 5, ràpida jugada i Messi fa un esplèndid gol xutant amb rosca, en una mena de triangulació no desitjada que l’argentí resol amb subtilesa i precisió. L’equip festeja el gol, i segueix jugant amb esma. Al minut 7, jugada polèmica a l’àrea, però l’àrbitre no considera que la caiguda d’Iniesta fos deguda a un penal.

Al minut 7, el Milito del Saragossa, fa un contraatac ràpid que culmina amb un xut al pal. El Camp Nou se silencia momentàniament. El Saragossa ha despertat, amb un gol en contra, però. Però en dos minuts en té prou per empatar amb un gran gol de Zapater.

El partit és vibrant: passa un minut i Messi hi torna amb un gol d’oportunisme. En els següents 5 minuts no hi ha cap gol: ha tornat la normalitat. El Barça segueix pressionant, però el rival ha entrat en el partit.

Al minut 16, una part del públic crida “Ronaldinho, Ronaldinho!”, en un ambient de redempció col·lectiva, mentre Zambrotta comença a coixejar i Oleguer s’escalfa a la banda per substituir-lo. L’italià ha pres mal en una acció al mig del camp amb Matuzalem. El minut 20 té lloc el canvi. Zambrotta pateix un trencament al recte anterior de la cama dreta.

Malgrat el gol del Saragossa, els blaugrana transmeten sensació de seguretat defensiva. En clau ofensiva, Messi torna bojos els defensors aragonesos, i en una combinació amb Deco provoca el tercer gol, culminat per Iniesta. El 3 a 1 porta l’eufòria al Camp Nou, que comprova que els jugadors juguen amb un ritme i una llibertat mental que feia mesos que havia desaparegut de l’esquema de l’equip.

Al minut 24, Henry gairebé fa gol, després d’un retall amb què deixa el defensa en evidència. El porter, César, resol bé la situació. El Barça segueix atacant sense treva: s’agrada, i el públic se n’alegra.

El joc s’asserena al voltant de la mitja hora de matx. Migcampisme i pressió de la línia ofensiva del Barça que provoca pèrdues de pilota del Saragossa i alguna topada sense conseqüències.

Quan el Barça es desplega posa una velocitat vertiginosa cap a la porteria rival i amb Messi, Iniesta i Deco fa patir la defensa aragonesa. En dues ocasions el quart gol del Barça treu el nas, sense concretar-se. Deco guanya els aplaudiments del públic mentre Henry perpetua la seva lluita contra el gol, que se li resisteix molt.

La primera meitat acaba amb una falta sobre Iniesta al vèrtex esquerra de l’àrea del Saragossa que xuta amb mestria Deco, la desvia àgilment el porter César, s’estavella al travesser i Márquez, oportú i murri, l’endinsa a la porteria amb el cap. 4 a 1 i acaba la primera meitat.

Segona part
Una jugada d’Iniesta, que ensopega amb el defensa i es fa mal al genoll esquerre, el deixa sent atès a la banda. El jugador d’Albacete sembla recuperar-se, mentre Silvinho s’escalfa, juntament amb Bojan i Giovani dos Santos. En això estant, Matuzalem rep una dura entrada de Touré Yaya (que rep la groga) i se l’han d’endur en llitera, amb mal pronòstic...

El partit continua, Iniesta recuperat, Henry insistint en la recerca del gol, i la sensació d’emmudiment al camp per la lesió del jugador rival i la rotunditat del resultat. La falta de Touré Yaya ha escalfat l’ambient al terreny de joc, i se succeeixen faltes que l’àrbitre sanciona amb una severitat que l’afició blaugrana considera desigual.

Al minut 59, Iniesta i César protagonitzen una jugada estranya en què l’àrbitre s’autodesautoritza i deixa de xiular un còrner que inicialment havia indicat amb el braç. El públic es queixa, mentre el partit s’enquista en una fase tediosa esquitxada puntualment d’intents verticals de fer gol en una o altra porteria.

Cap al minut 63, el Camp Nou canta “Ronaldinho, Ronaldinho!” i Messi, que sí que és al camp, és a punt de fer un altre gol antològic, després d’una combinació amb Deco. La següent jugada és d’Henry, que continua negat a l’hora de fer gol: César li treu la pilota dels peus, de nou. Però avui és nit de reconciliació, i el públic també coreja “Henry, Henry!”.

Valdés, fins ara un espectador de luxe, fa una esplèndida intervenció al minut 67, en una jugada dirigida per l’exblaugrana Sergio Garcia. Com se sol dir, doble mèrit quan el porter ha de reaccionar en fred.
Es juga amb distensió, amb migcampisme lax i les línies estirades. La pressió disminueix, la precisió es difumina i el temps corre a l’espera d’espurnes de bon joc. Iniesta és a punt de marca al minut 70, habilitat per Xavi. El còrner resultant el xuta Deco sense perill, però el refús el converteix Iniesta en un xut al pal.

El d’Albacete, després d’un partit sensacional, és corejat pel públic, mentre Dos Santos espera la substitució a la banda per fer de relleu de Deco.

Al minut 75, “olé, olé”, crida el públic del Camp Nou. Queden 15 minuts que només poden servir per entrenar-se i permetre que Henry faci un gol. Però no hi ha manera. De nou César atura el xut i Henry fa cara de no creure-s’ho.

Mentre Bojan espera per entrar al camp, Henry fa una bona jugada d’extrem i Dos Santos és a punt de marcar el cinquè gol, que es fa de pregar. Gairebé una part, fins ara. Bojan entra en lloc de Messi, que abandona el terreny de joc ovacionat unànimement pel públic.

I quan el Saragossa té una oportunitat, arriba amb poca esma a la porteria del Barça, com Oliveira al minut 84, que xuta sense convenciment ni perill. En canvi, els blaugrana es despleguen amb molts atacants i variants d’atac, però segueix sense fer gol. Bojan també ho intenta, amb un xut des de fora de l’àrea dirigit a l’escaire, que surt desviat.

Els últims minuts són d’individualitats dels jugadors joves blaugrana, especialment de Dos Santos, que intenta fer futbol de regats, però sense èxit. En temps de descompte, Henry ho torna a intentar i César tornar a aturar el xut, just abans que l’àrbitre xiuli el final del partit.