L'Espanyol, gens ambiciós amb l'1-2 i superioritat numèrica, acaba defensant l'empat

Tan bonic que hauria estat anar a dormir colíders. Però no. L’Espanyol va pecar de conformista a l’Ono Estadi quan el partit s’havia posat de cara gairebé sense fer res. Badada inicial que es va compensar amb un autogol i una lliçó de murrieria de Tamudo, una de tantes, que es va traduir en penal i expulsió. Amb l’1-2 es va enyorar un xic més de fam de glòria als blanc-i-blaus, castigats amb la roja a Clemente Rodríguez i un empat del Mallorca que els manté al cinquè lloc, sense zona Champions.

Tota la setmana proclamant als quatre vents la necessitat d’enfocar el duel d’ahir amb idèntica predisposició a les nits de Sevilla, València o Madrid van servir de poc. L’Espanyol va sortir amb el fre de mà posat, sense mossegar, a veure-les venir. I és un luxe que els blanc-i-blaus no es poden permetre. Ni a Mallorca ni enlloc. Güiza va avisar als pocs segons i al minut Ibagaza va enxampar Torrejón i Zabaleta fent el badoc. Arrango va fer l’1-0. A qui s’havia de vigilar per sobre de tot segons Valverde? Güiza i Ibagaza. Algú no va escoltar.

Lliçons de murri
El gol no va despertar l’Espanyol. No tenia la pilota i quan la recuperava, la precipitació impedia trenar cap contra amb cara i ulls. Però va arribar una ajuda imprevista quan encara intentava trobar la via de la reacció. Luis García va servir una falta al minut 20 i Arango va tornar a marcar, ara on no li tocava.

Sense temps a digerir la plantofada, una pilotada llarga va permetre a assistir a una més de les classes de Tamudo. El davanter va molestar Ballesteros en una pilota que queia del cel, va endur-se-la i va frenar abans de xutar per deixar que el contundent central del Mallorca l’atropellés. Murrieria en estat pur. Penal, expulsió i l’1-2 que ho deixava tot de cara a 20 minuts del descans.
Els mals de l’Espanyol, paradoxalment, van arribar amb l’1-2. Conformisme que podia sortir car. Més control de pilota, aparició de Lola i combinacions a la zona d’atac sense el perill com a resultat. L’únic capaç de provocar una mica d’incertesa va ser Güiza amb una rematada sense angle.

Badada i expulsió
La segona part va arrencar amb un xut desviat de l’Espanyol. Faltava tensió i es va pagar peatge. Al 56, Riera i Luis García van convertir una falta perillosa en un gag i al contracop posterior Clemente va fer falta a Güiza. Segona groga. La reacció de Valverde, sacrificar un Tamudo a dosificar. L’Espanyol feia una o més passes enrere i el Mallorca, endavant amb un canvi ofensiu. Els blanc-i-blaus reculaven sense poder obligar els locals a jugar pendents del retrovisor.

Güiza va avisar al 65 i Arango va enviar la pilota al pal. El Mallorca exercia de pare avisant al nen que no s’acostés tant al foc. Passada llarga, Güiza controla davant dels dos centrals i mitja volta letal. Cremada consumada. L’abc del futbol diu que un davanter no pot tenir l’espai per girar-se dins l’àrea. Tasca dels centrals, que no tenien el dia inspirat precisament. De la Peña i els errors d’Arango van aportar un xic de calma i el sarró no es va buidar. Hi havia un punt a dins