Henry agafa els galons
El Barça supera la depressió amb una golejada al Múrcia i un futbol que torna a engrescar el Camp Nou
El Barça va donar senyals de vida, que ara com ara és la millor notícia que pot oferir en aquesta Lliga que lidera el Madrid amb autoritat. L'equip blaugrana va superar ahir la seva pròpia depressió i, amb una exhibició de ganes, de treball i d'ambició, va golejar el Múrcia (4-0) i, encara més important, va despertar el Camp Nou de l'estat catatònic en què l'havia deixat el 0-1 del clàssic.
La visita del Múrcia plantejava al Barça un partit sense glòria en què la victòria era el mínim i la veritat és que, tal com respira l'ambient al voltant de l'equip blaugrana, no s'esperava gaire més, però hi va haver sorpresa perquè van passar força coses.
La més important és que el Barça va demostrar que creu en ell com a equip i en el seu futur en aquesta Lliga. L'equip va fer un bon treball, solidari, constant, sense fissures i sense gaire marge als dubtes, ni tan sols en l'aspecte físic, protagonista del debat de la setmana.
Els de Rijkaard necessiten reconquerir el crèdit d'equip que pot aspirar a guanyar la Lliga i ahir van fer mèrits en aquest sentit. Perquè faltava gent molt important, com Ronaldinho, com Deco, com Messi i com Iniesta, Milito i Abidal, als quals Rijkaard va dosificar ahir, però l'equip va demostrar fortalesa i va transmetre bones sensacions.
El Múrcia venia novè a la Lliga i va posar més dificultats de les que reflecteix l'acta final, entre les quals un u contra u de Baiano amb Valdés abans del 2-0. Però el Barça, amb Bojan, Eto'o i Henry per primer cop junts al davant, tenia clar què volia, va concedir poquíssimes opcions al rival i, si va tenir algun moment d'estancament, els xiulets del públic li van recordar que calia anar per feina.
Márquez es va fer omnipresent en la seva tornada circumstancial al pivot defensiu; Gudjohnsen va confirmar no ja la seva utilitat al mig del camp, sinó el valor afegit que aporta a l'equip amb un altre bon partit i el gol que obria el compte; Eto'o va posar rumb a la Copa d'Àfrica amb dos gols més (tercer i quart); i Bojan va tornar a marcar en el seu quart partit de titular.
Però si algú mereix un punt i a part és Henry, que dues vegades va sentir com el seu nom era aclamat des de les graderies. No és l'Henry de l'Arsenal, però ja s'hi assembla i ahir, en absència de Ronaldinho i Deco, va ser ell qui es va penjar els galons i va portar l'equip a conquerir el botí.
El físic el torna a acompanyar, va clarament a més i ahir va ser el maldecap de la defensa murciana, el cor que va bombejar el perill cap a la porteria de Notário, amb velocitat, amb profunditat, amb l'u contra u i amb dues assistències de gol des de l'esquerra que Bojan i Eto'o van convertir en la sentència del partit (3-0).
El Reial Madrid pot restablir avui els 7 punts d'avantatge, però aquest Barça que va respirar a la Copa dimecres passat també respira a la Lliga. Potser no hi creuen gaires, però ells sí. I això és un bon començament.