Mediocritat compartida

Barça i Espanyol van exhibir les seves misèries en un derbi que va començar sense expectatives de glòria per a cap dels dos equips i va acabar empastifat de zerozerisme per la falta real d’interès d’uns i la vulgaritat dels altres.
Assumit per tots, jugadors i seguidors blaugranes, que el resultat del partit només afectava la data en què el Madrid es proclamarà campió i no que s’hi proclami, el Barça es va dedicar a administrar els efectius, els minuts i els esforços amb l’únic objectiu d’arribar com més fort millor al duel que l’acostarà definitivament al cel o a l’infern. Aquesta semifinal de la Champions davant el Manchester de Cristiano Ronaldo ara mateix concentra pors i esperances a parts iguals.

A Rijkaard no se li va lesionar ningú, va poder donar minuts a Messi, a Márquez i a Iniesta i si hagués tingut quatre canvis hauria permès també la reaparició de Deco, perquè sap que ell i l’equip els necessiten a tots per aspirar a superar els de Ferguson.
Això i els crits d’ànim de la grada fins a poc d’acabar el partit van ser per al Barça les úniques bones notícies d’un derbi que ni va permetre el Barça abandonar la seva pitjor ratxa en cinc temporades (1 victòria en 8 partits), ni tampoc va aportar –ni en la forma ni en el fons– cap impuls destacable als bioritmes del seu futbol.

El ritme dels homes i de la pilota va ser massa lent, l’atac massa estàtic, la profunditat excessivament escassa i la inspiració prou dosificada per convertir Kameni en el millor espanyolista sense acabar d’obligar-lo a fer res especial.
És cert que el Barça va acaparar les intencions ofensives, que va dominar l’espai i la pilota i que va trobar el camí per crear sis o set ocasions clares de gol, però abans de calcular els mèrits dels blaugranes, seria bo recordar que aquest Espanyol havia perdut 11 dels 14 últims partits disputats, que aquest equip venia al Camp Nou sense haver marcat ni un gol en els últims quatre partits, i que ahir va convertir Valdés en un espectador, amb un innocent xut entre pals en tot el partit.

Durant la primera part, el Barça va viure de l’alegria de Bojan i la implicació ofensiva de Gudjohnsen, que va tenir l’ocasió més clara, cara a cara amb Kameni, aprofitant una passada a l’espai d’Eto’o.

El Barça va insistir, però l’Espanyol –altra cosa no– es va entregar en cos i ànima a cosir la teranyina i va aconseguir filtrar molt les arribades a l’àrea, si més no, fins que l’entrada d’Iniesta i sobretot de Messi després del descans van donar pas als millors minuts del Barça, que haurien justificat un resultat diferent.

L’argentí va afilar l’atac de l’equip i Kameni es va guanyar el sou i algun plus addicional davant les arribades i/o rematades del mateix Messi i d’Eto’o, que es van guanyar la complicitat de la grada. Però l’acceleració va durar un quart d’hora. La gasolina, a més de cara, va escassa i ahir tampoc hi havia interès a buidar el dipòsit. Dimecres serà una altra cosa.

Si vols consultar el minut a minut del partit, clica aquí.