Esports
El Barça guanya sense problemes l'Alcoià (3-0)
Copa del Rei
El debut del Barça a la Copa del Rei mai no té reservat un lloc preferent als highlights de la temporada blaugrana i el d’ahir davant l’Alcoià i amb un partit de tornada al Camp Nou, encara menys, però el Barça va arribar a la cita amb deures importants per al futur immediat i això sí que té importància. El Barça va guanyar (0-3), però el quid no era el resultat, sinó la forma i el fons.
El partit, l’alineació, el dibuix tàctic, els moviments, l’actitud, el joc o la imatge eren, ahir, molt més interessants que no qui marcava els gols o quan o si la classificació queda sentenciada, perquè això últim acabarà sent anècdota i allò primer hauria d’ajudar a explicar en què canviarà l’equip quan torni el futbol seriós.
I parlant de canvis, el primer va aparèixer cristal·lí a la pissarra, a l’alineació inicial. Iniesta va tornar a la (falsa) punta esquerra, l’hàbitat quotidià de Ronaldinho, i la seva reubicació portava un efecte col·lateral gens menyspreable, com és l’increment de múscul al migcamp, amb Touré i Gudjohnsen al costat de Xavi.
Rijkaard mou peça
Amb la pilota en joc, cap meravella, poques sorpreses i, això sí, algunes bones intencions, com l’actitud dels tres davanters reaccionant a les pèrdues de pilota amb agressivitat per iniciar la pressió o incomodar la sortida dels defensors; una mica més d’intensitat per variar.
La insistència de Márquez a llançar pilotes llargues, buscant una alternativa més directa a la transició al toc pel migcamp va ser una novetat recuperada, però menys productiva ahir que la mobilitat i la capacitat d’associació d’Iniesta, Henry i Guddy a la zona esquerra de l’atac, que va aportar una mica d’alegria i també la jugada del 0-1 (Henry).
Després en vindrien dos més (Gudjohnsen de penal i Bojan), però més que el 0-3 importarà que Iniesta va tornar a aportar dinamisme, verticalitat i un contra un en atac, però també oxigen i presència al migcamp, en el seu retorn a una posició que ja va ocupar amb èxit davant Saragossa, Sevilla i Llevant amb Ronaldinho lesionat.
Ara, la pregunta del milió és si ho continuarà fent amb Ronaldinho a la banqueta o a la grada, però aquesta no tindrà resposta fins d’aquí a dotze dies.
Mentrestant, la sensació és que el Barça va fer un partit normalet, però no li va faltar actitud, va treballar els 90 minuts i en totes les zones del camp i això li va permetre controlar sempre un partit que en cap cas se li hauria de descontrolar. És el que tocava davant l’Alcoià.
El partit, l’alineació, el dibuix tàctic, els moviments, l’actitud, el joc o la imatge eren, ahir, molt més interessants que no qui marcava els gols o quan o si la classificació queda sentenciada, perquè això últim acabarà sent anècdota i allò primer hauria d’ajudar a explicar en què canviarà l’equip quan torni el futbol seriós.
I parlant de canvis, el primer va aparèixer cristal·lí a la pissarra, a l’alineació inicial. Iniesta va tornar a la (falsa) punta esquerra, l’hàbitat quotidià de Ronaldinho, i la seva reubicació portava un efecte col·lateral gens menyspreable, com és l’increment de múscul al migcamp, amb Touré i Gudjohnsen al costat de Xavi.
Rijkaard mou peça
Amb la pilota en joc, cap meravella, poques sorpreses i, això sí, algunes bones intencions, com l’actitud dels tres davanters reaccionant a les pèrdues de pilota amb agressivitat per iniciar la pressió o incomodar la sortida dels defensors; una mica més d’intensitat per variar.
La insistència de Márquez a llançar pilotes llargues, buscant una alternativa més directa a la transició al toc pel migcamp va ser una novetat recuperada, però menys productiva ahir que la mobilitat i la capacitat d’associació d’Iniesta, Henry i Guddy a la zona esquerra de l’atac, que va aportar una mica d’alegria i també la jugada del 0-1 (Henry).
Després en vindrien dos més (Gudjohnsen de penal i Bojan), però més que el 0-3 importarà que Iniesta va tornar a aportar dinamisme, verticalitat i un contra un en atac, però també oxigen i presència al migcamp, en el seu retorn a una posició que ja va ocupar amb èxit davant Saragossa, Sevilla i Llevant amb Ronaldinho lesionat.
Ara, la pregunta del milió és si ho continuarà fent amb Ronaldinho a la banqueta o a la grada, però aquesta no tindrà resposta fins d’aquí a dotze dies.
Mentrestant, la sensació és que el Barça va fer un partit normalet, però no li va faltar actitud, va treballar els 90 minuts i en totes les zones del camp i això li va permetre controlar sempre un partit que en cap cas se li hauria de descontrolar. És el que tocava davant l’Alcoià.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.